La llar d'infants municipal El Carrilet duplica la seva capacitat.

Després de dos anys de gestions, la llar d'Infants Municipal El Carrilet ha obert les portes després d'haver duplicat la seva capacitat. Aquest curs 2009-2010 s'han matriculat 100 infants a les seves aules. Ha quedat endarrere el dèficit de places que hem anat arrossegant aquests darrers temps. No vol dir això que el problema estigui definitivament solucionat, perquè l'oferta encara és insuficient. Però l'esforç que s'ha fet des del govern municipal i des del Departament d'Educació de la Generalitat ha estat important. Estem davant d'una inversió de més de 400.000 euros, una part dels quals (sous de les educadores, manteniment de l'edifici, etc.) formaran part de la despesa anual necessària per tirar endavant els serveis de l'Ajuntament de Calella.
L'ampliació de llar s'ha fet amb els patrons de qualitat que s'havien fet servir per fer l'ala dreta en funcionament des de fa uns cinc anys. En alguna ocasió he manifestat la meva sorpresa davant la quantitat de detalls pensats perquè els nens i nenes escolaritzats tinguin una escolarització adequada i segura. Naturalment, i això crec que és el més important al meu entendre, també manifesto per enèsima vegada la meva confiança en l'equip d'educadores que duen a terme les taques educatives i formadores a la llar. Crec que la combinació d'unes instal·lacions de qualitat i unes professionals molt capacitades fan que la nostra llar municipal pugui donar el millors serveis als petits usuaris i a les seves famílies.

Onze de setembre

Avui més que mai hem de mirar cap al futur. Els socialistes catalans estem, amb el conjunt de la ciutadania, construint la nostra nació. Els esforços esmerçats en la redacció i en la negociació del nou Estatut és una mostra de l'estimació a la nostra terra i a la nostra gent. Som valents quan diem país, quan diem nació, quan defensem la nostra llengua, quan reivindiquemdavant de tothom els drets dels catalans i de les catalanes, els drets que hem inclòs a l'Estatut.
L’Estatut és un instrument que el poble de Catalunya ha triat i que hem pactat amb la resta de pobles de l’Estat espanyol representats a les Corts Generals, per aconseguir allò que com a poble desitgem. El nostre camí és el camí de la democràcia, el camí de l’acord, del pacte. Perquè els catalans venim d’una tradició medieval que sustenta aquest tret com una de les característiques seculars del nostre poble. El pacte va fer gran a Catalunya. El pactisme es desenvolupa a les corts catalanes, especialment durant el segle XIII, quan els estaments més privilegiats forçaren al rei Pere II a compartir una part del seu poder. Va ser un pas significatiu que afavoria els més poderosos però que iniciava una estratègia que va dur a la creació de la Diputació del General el 1358 durant el regnat de Pere el Cerimoniós. Aquesta delegació de les corts va donar el fruit de la Generalitat de Catalunya. Tot procés històric és un llarg camí, i sense renunciar als nostres drets històrics, nosaltres volem contribuir a la construcció d’una Catalunya gran dintre d’un marc federal.
Aquest és el camí que les socialistes i els socialistes catalans ens hem marcat. Treballarem dia a dia i colze a colze amb totes les forces polítiques democràtiques per engrandir els espais de llibertat, per aprofundir en la justícia social, per garantir els nostres drets personals, per una educació millor i una salut pública òptima i perquè la cultura s’acosti a tots i a totes els que som catalans i a tots i a totes el han decidit viure a Catalunya i sentir-se catalans.

(Aquest text correspon al manifest fet per l'agrupació local del PSC de Calella, el qual subscric)

Allò que és impossible a la punta dels dits.

Fa dies que dono voltes a la necessitat personal d'acomiadar-me de Vicens Ferrer en aquest bloc. Però ha escrit tanta gent sobre ell, sobre la seva vida i sobre el miracle d'Anantapur que només podria repetir-me amb malaptesa un seguit d'idees poc originals. Intentaré de totes maneres dir quelcom més que sobre la persona, sobre el sentit de la seva vida.
Vicens Ferrer ens ha ensenyat que no hi ha res impossible, i ha jugat durant 50 anys contra la idea establerta de què és gairebé irrealitzable el somni d'un món més just, més equilibrat i més en sintonia amb l'home. Durant mig segle ha tingut a la punta dels dits la resposta i l'ha aplicat en un dels llocs més inhòspits d'aquesta terra: Anantapur. I la seva actuació ha estat sàvia, enormement intuïtiva segurament, però ha donat en la diana. Primer perquè va tenir clar que el camí de la salvació no era el camí de la paraula sagrada o la fe estoica d'algunes doctrines, sinó l'acció. El camí ha passat per l'educació de la gent (especialment dels nens i les nenes), l'aplicació d'un model econòmic humil però efectiu: amb una ajuda bàsica (apadrinaments) i valorant molt bé els objectiu, els homes i les dones d'aquesta zona de l'Índia havien de construir el seu futur, implicar-se ells i elles -sobretot elles- en la sortida de la misèria que els tenia arraconats. Avui el projecte de Vicens Ferrer ha assolit uns nivells que des d'aquí ens costa visualitzar -perquè també ens costa endevinar el nivell de pobresa de la zona-, però les persones que l'han viscut ens ho continuran explicant com ha fet Vicens Ferrer, perquè continuem ampliant el nostre compromís amb el projecte.
Jo crec que mai agrairem prou a Vicens Ferrer que hagi viscut entre nosaltres i ens hagi ensenyat tantes coses petites i que hagi escampat tant amor. Allà on siguis, gràcies!

Matar el missatger.

Sembla ser que a l'antiguitat alguns reis tenien el mal costum de matar el missatger que portava males notícies. Però, és clar, aquesta mort inútil no servia per canviar la dura realitat. La mala notícia no deixava de ser això, una mala notícia.

De la mateixa manera que els monarques antics, la plana major del PP dedica tots els seus esforços no en canviar la deriva escandalosa d'alguns dels seus membres, deriva que sembla haver-se convertit en costum, sinó que cerquen tot tipus de munició per disparar contra el missatger. D'aquí la persecució que pateix el jutge Garzón en moltes instàncies, fins i tot per companys de professió.

Ni per un moment han intentat fer una reflexió absolutament necessària sobre les situacions de corrupció, nepotisme i espionatge que està travessant el seu partit. No es qüestiona que alguns dels seus membres, amb responsabilitats polítiques molt significatives, tinguin comportaments totalment indesitjables i fins i tot delictius, sinó que prefereix qüestionar el missatger. No els importa la veritat, sinó que la veritat se sàpiga. Aquest és el seu problema. En el fons vénen a dir que robar, espiar, acceptar regals d'empreses que després reben encàrrec d'obres no és el problema, sinó que el missatger ho digui. Aquest és el veritable criminal, el "boques", el que els acusa encara que tinguin proves. Bé, si té proves, pitjor. Al final s'acaba parlant més del missatger que del delicte. Però per molt que ho vulguin tapar, la veritat és tossuda i, al final, s'acaba imposant. El temps ens dirà en què acaben molts dels assumptes que actualment es dirimeixen en els jutjats. La Justícia, encara que de manera lenta, s'acabarà imposant. Tot és qüestió de temps, segur!

L'ampliació de la zona de vianants del carrer Església gairebé enllestida.

La darrera setmana de maig l'ampliació del carrer Església entre els carrers Indústria i Cervantes estava pràcticament enllestida. Només quedaven alguns retocs a la cruïlla d'Església i Cervantes i alguns detalls finals en alguns punts.

No és òbviament una obra trencadora ni estèticament renovadora, ja que hem seguit el mateix model dels trams anteriors. Penso que no podia ser d'altra manera per donar-li unitat al conjunt. Però l'efecte és força satisfactori, especialment perquè és un tram que té més amplada que els anteriors. També penso que era la reforma que necessitava aquest troç de carrer, quan t'anadones de la quantitat de vianants que transiten aquest espai. Ara aquest tram forma una unitat amb les zones anteriors que ha de fer que aquest carrer funcioni com un tot a nivell comercial i de passeig.

Què pesa més?

Estem a pocs dies d'anar a votar als nostres representants a Europa. Totes les opcions són vàlides i cada partit intenta col·locar el seu discurs, especialment els partits minoritaris que tenen més problemes per fer sentir la seva presència. Ens agradi o no, el vot es dilucidarà entre els dos grans partits amb més representació social: PSOE (PSC) i PP. La majoria de votants hauran de triar entre un d'ells. I aquesta tria s'hauria de fer en relació a les propostes presentades per cada un dels partits i, naturalment, per la seva actuació política en el dia a dia. No és només pensar què poden fer a Europa, sinó què fan habitualment a Espanya, quina és la seva actitut i quin el seu comportament domèstic.

Què pesa més en aquestes eleccions?

Com la crítica al PSOE (PSC) l'ha de fer els altres, jo voldria evidenciar alguns punts fluixos del PP. I per això voldria plantejar algunes preguntes.

Pot guanyar les eleccions eruropees un partit que...

1. té el més alt índex de càrrecs públics implicats en problemes de corrupció urbanística?

2. té problemes de corrupció generalitzada en concessions administratives i altres tipus de contractes, especialment contractant obres i serveis als seus "amics"?

3. necessita que les empreses concessionàries els paguin el vestuari?

4. ha defensat un sistema econòmic rabiosament liberal que ens ha portat a una de les crisis més greus dels darrers temps?

5. insisteix més en el seu nacionalisme espanyolista que en el seu europeïsme?

6. ha sigut incapaç de condemnar el franquisme després de 39 anys de democràcia?

7. s'espia a ell mateix? De què no seran capaços per aconseguir el poder?

8. no és capaç d'assumir les seves responsabilitats polítiques, malgrat les evidències i, en ocasions, malgrat les incriminacions judicials?

9. voldria continuar imposant la seva moral nacionalcatolicista, rebutjant en canvi els principis i valors democràtics de caràcter civil?

10. és incapaç de governar casa seva?

Què pesa més? Això o una crisi econòmica conjuntural que no hem provocat, que intentem minorar amb mesures concretes -preservant els èxits i cobertures socials- i que aconseguirem diluir en un futur proper?

Treballant per al canvi turístic.

Aquest cap de setmana, els dies 23 i 24 de maig, Calella va ser un centre esportiu de primer ordre. Dues activitats, el tennis de taula i la triatló, aquesta última amb projecció internacional, van evidenciar el rumb que vol donar la política turística a la població. Una política turística per la que s'ha apostat fort des del govern municipal i que dissenya i dirigeix amb bon puls la regidoria de turisme. La companya Loida Serrano ha d'estar molt satisfeta de la feina feta per tal d'arribar a concretar i portar a terme aquesta prova esportiva, la mitja triatló Challenge, on han participat més de 2000 esportistes d'arreu del món. La mobilització de la ciutat i de la comarca ha estat un exemple de coordinació i de voluntat de cooperació. Però el més important al meu entendre és que la realització d'aquesta prova ajuda a consolidar el camí escollit per tal de donar un tomb de futur i de qualitat al turisme calellenc. Esperem que la propera prova que s'ha de celebrar el 4 d'octubre tingui el mateix èxit que aquesta i que ens permeti consolidar aquest turisme esportiu que tant pot aportar a la ciutat.

Recordant Mario Benedetti.

Aquesta setmana tots els mitjans de comunicació han anat plens de lloances i perfils de Mario Benedetti. La mort, per alguns autors, es converteix en una de les majors promocions de la seva obra. Segurament trobarem gent que s'acosti a l'obra de Benedetti per aquest comiat col·lectiu que han fet diaris, ràdios i televisions. No és mala manera. Mai és tard. Jo us animo també a llegir Mario Benedetti.

Però si molts mitjans han lloat la seva faceta de poeta i novel·lista, jo us voldria referir el seu mestratge en un gènere que sembla menor, però que amb ell va enlairar-se com un ocell poderós. Mario va ser un gran escriptor de contes. Els té d'una sensibilitat increïble i amb unes arrels populars i humanes que no pot deixat indiferent cap lector o lectora. Jo el vaig llegir per primera vegada quan buscava un text per muntar un monòleg teatral per a un amic. Ens vam quedar amb dos contes -Rèquiem con tostadas i El altillo- perquè donaven molt joc teatral i perquè es podien unificar en un sol discurs, però podriem haver escollit qualsevol altre. De molts dels seus contes es poden fer propostes teatrals. Va ser una experiència molt enriquidora: acostar-se al text, esmicolar-lo, intentar arribar a l'ànima del protagonista... No sé si ho vam aconseguir, però vam quedar satisfets amb el procés de reflexió i amb el resultat final.

No he llegit massa Benedetti: un llibre de contes i algunes poesies, per tant no sóc cap expert ni puc donar lliçons, però voldria animar-vos a què llegiu els seus contes. Un només. Diuen que quan es menja un cacahuet és impossible no continuar menjant-ne. Amb els contes de Benedetti us passarà igual, serà impossible que només llegiu un.

Manuel Serra i Moret, un exemple de vida.

Aquests dies s'està celebrant a la veïna ciutat de Pineda el 125è aniversari del naixement de Manuel Serra i Moret , que encara que no era fill de la població, va ser uns dels seus fills adoptius més brillants i esforçats.

A Serra i Moret li varen tocar viure uns temps complicats socialment i políticament. A la manca de recursos i a la pobresa se li afegia unes classes dirigents -era el temps del caciquisme- que prou tenien en pensar en ells i en el seu profit personal i de classe. Més tard va arriba la il·lusió revolucionària de la Segona República i el trasbals sagnant de la Guerra Civil. Finalment, l'exili.

Manuel va ser en aquell període una persona implicada amb el seu poble d'acollida i amb un esperit de servei per sobre de la mitja. Sota la seva direcció política, l'Ajuntament pinedenc va iniciar un procés de modernització interessant: construcció de l'edifici de l'ajuntament i l'escola, biblioteca, ordenació urbanística... Un avançat pel seu temps, un home amb perspectiva de futur. Un futur estroncat per la incomprensió i els interessos d'un sector minoritari, però molt fort econòmicament. Malgrat tot, les obres queden i el record de la persona també.

El projecte per reformar el far de Calella ja està llest.

El dijous dia 23 d'abril el govern municipal de Calella va donar llum verda al projecte executiu per a la reforma del far de Calella. Aquest és un pas imprescindible per tal que l'autoritat portuària pugui autoritzar el conveni perquè el far sigui gestionant per l'administració local. Òbviament, fa temps qui hi treballem. Ja hem tingut vàries trobades amb responsables de l'entitat encarregada dels ports per aconseguir gestar un projecte amb garanties. De fet, el responsable dels ports té des de finals de l'any passat un projecte bàsic del que serà el far de Calella, tant des del punt de vista constructiu com d'objectiu social i cultural.

El primer d'aquests objectius és naturalment recuperar per a la ciutadania un dels seus símbols més característics i convertir els seus jardins en un lloc d'esplai i en un mirador privilegiat. En aquests moments, s'hi traballa per omplir-lo de sentit. La idea d'una aula-museu que hauria d'explicar el món dels fars i de les telecomunicacions (comptant naturalment amb les torretes) i també la natura de l'envolta, és l'aposta més ferma. Molts pensem que el lloc natural on es situa el far el converteix en la porta marítima del Parc Natural del Montnegre-Corredor. Esperem que tant una cosa com l'altra pugui ser aviat una realitat.

Tant punt l'autoritat portuària ens concedeixi el permís s'iniciaran les obres per convertir l'interior en una gran aula-museu d'uns 200 metres quadrats. El pressupost d'aquesta intervenció puja uns 250.000 euros, la meitat dels quals els té pressupostats l'Ajuntament per aquest any i l'altra meitat estan subvencionats per la Diputació.

Voldríem acabar les obres aquest any per poder celebrar el 150 aniversari del far amb la inauguració d'aquest projecte de futur.

Comencen les obres del carrer Jovara.

Ja han començat les obres del carrer Jovara. Aquesta obra es fa amb la subvenció provinent del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) i durarà uns quatre mesos. L'import total de l'arranjament és d'uns 350.000 euros i consisteix en reparar el ferm de formigó, renovar totalment les zones de "voreres", posar unes jardineres penjades per donar color al carrer i incrementar l'enllumenat públic.

Pensem que aquestes obres donaran resposta a la reivindicació ja històrica dels veïns perquè s'arrangés un carrer que arrossevaga deficiències després de la remodelació de fa uns anys i la seva posterior reparació.

Només cal ara demanar la comprensió dels veïns ja que aquesta actuació al carrer provocarà molèsties difícilment evitables, tenint a més a més en compte que per molt que es corri (que no és la millor opció quan fas una obra d'aquestes característiques) ens agafarà part de la temporada turística.

30 anys d'ajuntaments democràtics.

Trenta anys de ajuntaments democràtics. Trenta anys de democràcia contínua. Trenta anys de transformació de les nostres ciutats i pobles. Trenta anys de compromís polític. Trenta anys de llibertat ciutadana... Per això el contingut d'aquests trenta anys ens han d'omplir d'emoció i d'il·lusió; perquè encara que -imitant al famós tango-trenta anys no són res, aquests trenta anys per aquells i aquelles que vàrem viure el franquisme o el final agònic del franquisme tenen una importància cabdal.
I la celebració d'aquest aniversari ens ha de servir per dues coses bàsicament. Primer per fer entendre i explicar a la ciutadania el que significa viure en democràcia, malgrat els problemes que la vida ens planteja a tots plegats, i que de tots els règims polítics possibles no s'ha inventat encara un de millor. I segon per donar les gràcies a tota aquella gent, siguin del partit que siguin, que en aquells moments difícils van donar un pas endavant i van col·laborar amb coratge a fer una tasca immensa, car tot s'havia de fer.
Per celebrar aquesta efemèride l'agrupació local del PSC de Calella va organitzar el proppassat dia 24 d'abril un acte al que va assistir la Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Tura, amb la que vam compartir una bona estona.

Aquest any hi haurà Casal d'estiu municipal.

No ha estat mai un secret que el pressupost municipal per a l'any 2009 no contemplava el Casal d'estiu. Ja vam explicar en el seu moment que havia estat una decisió a contracor i, sabíem, que segurament impopular, tant per l'arrelament d'aquest servei com per la seva eficiència i eficàcia. Tota mesura impopular suposa un desgast polític, i encara que he sentit dir que ho fèiem aprofitant el temps de crisi que feia que la mesura fos fàcil d'empassar, mai és fàcil prendre mesures impopulars. Si vam retallar el casal, va ser perquè en el moment de tancar els pressupostos era una de les poques partides que es podien retallar. No vam tenir ni la possibilitat de triar o de prioritzar, digueu-li com vulgueu. Malgrat tot, vam haver de decidir, no de manera oportunista, sinó a partir dels paràmetres que teníem sobre la taula, sota la nostra responsabilitat, sabent que seríem criticats per això, però pensant sempre en el comú, en el que era més just i proporcionat en aquell moment per a la col·lectivitat, per a la ciutat. Però una cosa ens va quedar clar: calia treballar per trobar els diners o la manera de tirar endavant el casal d'estiu.
Dit això, puc dir amb satisfacció que la recerca per trobar el camí ha donat fruit. Avui puc anunciar que mitjançant la fórmula de la concessió administrativa es pot organitzar el casal d'estiu municipal. Si tot va bé, en qüestió d'un mes aproximadament (els processos administratius són els que són i de vegades s'allarguen més d'allò que un espera) podrem conèixer l'empresa que farà el casal.
Desitjo fermament que l'hagem encertat i que a partir d'ara sigui la fórmula perquè no perilli mai més, qualsevol que siguin les circumstàncies econòmiques.

Una altra Euskadi és possible.

Fa dies que reflexiono en relació al nou mapa electoral sorgit a Euskadi després de les darreres eleccions autonòmiques. Normalment evito parlar d'Euskadi, perquè penso que la situació d'aquell país és força complicada i no tinc massa coneixement de causa per poder opinar obertament. Ara, però, després d'escoltar i llegir alguns comentaris, molts d'ells reiteratius, i diria que fins i tot tòpics, em llenço a fer algunes observacions amb tot humilitat. Continuu pensant, però, que els que no vivim el dia a dia del País Basc, les sensacions, la pugna política, la tensió, la violència verbal o física no tenim prou elements per traçar una opinió exacta de la situació del país. Malgrat tot, voldria fer dues apreciacions connectades.
Primer. És lícit que un partit que no ha guanyat les eleccions, sigui el partit que ocupi la presidència del govern? Jo penso que la resposta és òbvia: sí. La contesta contrària suposa no entendre o no voler entendre el nostre sistema polític, que podria ser un altre, però que és el que tenim. I en democràcia el més important és respectar les regles del joc. Darrerament, a Catalunya ho hem vist (també a Calella), les forces polítiques que han perdut el poder han propagat la, diguem-ne, "il·legitimitat" d'ocupar la presidència del govern sense haver guanyat a les urnes. Però això no és el que diu el nostre sistema polític, al menys que guanyis per majoria absoluta. De manera molt clara ho explica Joan Ridao en un estudi per a l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (UAB, 2007) quan diu:

«A Catalunya, el marc jurídic i institucional és el propi d’un règim polític parlamentari que descansa sobre una relació de confiança Govern-Parlament. Al ser un sistema d’ordre positiu, reveu els criteris per a la proposta de candidat a ser investit com a cap de govern, els terminis de negociació i els requeriments formals en forma de vots necessaris per a superar el debat d’investidura. La majoria parlamentària exigida per impulsar còmodament l’acció de govern és la majoria absoluta (68 diputats). L’obtenció i manteniment d’aquesta majoria esdevé doncs l’estratègia que condueix a la configuració de governs. Aquest procediment (actualment a l’art. 67 EAC) afavoreix de forma clara l’elecció de la candidatura que reuneixi un ampli suport parlamentari i, en cas de no obtenir la majoria absoluta requerida en primera votació, prima la formació de govern i la investidura del candidat a president de la Generalitat que obtingui el suport de la majoria simple al capdavant de governs minoritaris, reservant només per als casos més extrems la convocatòria de noves eleccions.»

Segon. Aporta quelcom l'alternança política a Euskadi? Penso que molt. De fet, una de les essències de la democràcia és l'alternança política. Aquest canvi en el govern pot comportar unes noves maneres de relació a Euskadi, cosa que també va passar a Catalunya. Hem de partir de la base que el País Basc no era el "caserío" del PNB. On tenen l'escriptura de compra? Euskadi és dels bascos. De tots. I aquesta darrera idea penso que pot posar fortament sobre la taula Patxi López com a lehendakari. Seria bo poder treballar per acabar amb el frentisme. Cal construir una nova Euskadi en alguns àmbits i especialment en l'àmbit polític, perquè com dic al títol d'aquest comentari, crec que una altra Euskadi és possible.

Finalment, i en relació a les crítiques que des de Catalunya ha suscitat l'acord de PSE i el PP per tal d'arribar a ocupar el govern del País Basc, demanaria menys hipocresia per part de CiU. Ja s'han oblidat dels 8 anys d'estreta col·laboració amb els governs del PP i com a pagament el suport parlamentari del PP als darrers governs de Jordi Pujol? Ai, quina manca de memòria!

Doble via d'Arenys a Blanes? Parlem-ne!

El Ministeri de Foment ha preparat un Pla de Rodalies per millorar el servei ferroviari de Barcelona i el Maresme per un import superior al 4.000 milions d'euros. És una bona notícia. És una notícia llargament esperada. Tots els usuaris saben de les mancances que la línia actual pateix. La freqüència de trens és, segurament, uns dels talons d'Aquiles de la zona. També ho és l'accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda i sembla que a això també es dóna resposta. Per això, benvinguda sigui una inversió justa i necessària.
Des de Calella, però, quan sona (o ressona, hauríem de dir) la idea de la doble via se'ns encongeix una mica el cor. Automàticament pensem que el traçat acabarà amb el passeig del plàtans centenaris. No val a badar. Calella es juga molt amb aquesta millora dels transports públics. No podem amagar que millor connectivitat suposa millors oportunitats per a la ciutat. I això és molt positiu. Però fer malbé un patrimoni natural tan preuat a la ciutat seria una pèrdua imperdonable. Per això també s'ha d'entendre que des de la ciutat, des de tots els estaments i entitats, s'encén ràpidament totes les alarmes. Ens tranquil·litza, però, que el desdoblament es realitzarà allà on sigui possible. I a Calella no és possible.
Per tot això... sobre la doble via del tren entre Arenys i Blanes... parlem-ne!

Algunes reflexions sobre la urbanització de la riera Capaspre.

La urbanització de la riera Capaspre penso que és una bona notícia. Però com passa sempre apareixen crítiques més o menys raonades i algun despropòsit. Des dels que pensen que no s'havia d'haver fet aquesta inversió (parlo fonamentalment de CiU) fins als que voldrien que la urbanització fos una altra cosa. Tots tenen les seves raons, com he dit abans més o menys encertades segons la meva opinió.
Els que pensen que l'obra no s'havia de fer i calia haver invertit els diners del Fons Estatal d'Inversió Local en obres més petites que beneficiessin tota la ciutat són, al meu entendre, els que estan més equivocats. Primer perquè les obres de petit o mitjà pressupost són assumibles amb el temps dintre dels pressupostos municipals; segon, perquè la riera, per la seva entitat i caràcter és ciutat i tots en traurem benefici del seu arranjament i, tercer, perquè seria molt complicat aconseguir una inversió externa de prop de 2,7 milions d'euros per fer aquesta urbanització. Hauríem perdut una gran oportunitat i això no ens ho podem permetre.
Darrerament i fruit de l'avenç de les noves tecnologies i les plataformes d'opinió ha aparegut un grup de ciutadans i ciutadanes que ha iniciat un procés de participació sobre el projecte de la riera. Abans que res he de dir que qualsevol iniciativa participativa és ben rebuda i la valoro com a molt interessant, malgrat que sovint és difícil conèixer amb claredat l'abast de la mateixa. En tot cas, aquesta iniciativa ha estat capaç de redactat una al·legació al projecte, la qual cosa mostra la seva implicació en el futur d'aquest espai.
Ara bé, caldria puntualitzar algunes coses en referència a la crítica que fan sobre la manca de participació ciutadana per tal de definir el projecte. Abans que res, hem de considerar el temps que hem tingut per tirar endavant la redacció. Els requisits -especialment de temps- imposats des del govern central per invertir aquests diners ha estat definitius perquè la participació, que ha existit, hagi estat limitada. Val a dir que en un principi, quan no teníem els recursos per fer front a la urbanització havíem pensat en fer una procés participatiu més intens. Degut a la urgència vam decidir fer servir els espais de participació que tenim: el Consell de Participació, on estan representades les entitats calellenques i els partits polítics, i la Comissió d'Equipaments, creada a iniciativa de CiU. En el primer espai la presentació i discussió de les idees generals del proejecte va ser molt profitosa, fins al punt, que penso que d'allà va sortir la idea de dissenyar un bulevard i no una rambla. En el segon espai, es varen fer dues reunions. La primera va servir per explicar les línies bàsiques del projecte que havíem de redactar i demanar suggerència per part dels grups polítics i la segona per presentar l'avantprojecte valorat. Malauradament no vam rebre cap suggerència per part de l'oposició, potser, com he dit abans perquè aquest no era el seu projecte. Però ho vam intentar.
El projecte finalment presentat respon a la visió que els tècnics i el govern, amb aquesta participació ciutadana puntual, té de la funció que fa i ha de fer aquest espai. L'al·legació presentada parteix d'altres supòsits i d'una filosofia sobre la funció i ús de l'espai que penso que no és la que té i es demana de la riera. Per nosaltres la funció bàsica de la riera és d'un espai de passeig i circulació de persones, espai bàsicament de comunicació que ens servirà per unir definitivament la ciutat, ja que la riera descoberta ha estat com una barrera física important. També inclou, naturalment zones d'acollida i descans, amb arbrat i bancs, un carril bici potent i una bona il·luminació.
Actualment, el govern municipal està reflexionant sobre algunes de les idees expressades en l'al·legació d'aquest grup ciutadà. Pensem que en el procés d'urbanització haurem de tornar a replantejar el tema del carril bici i acabar de definir-lo en funció dels fluxos de vianants i altres elements a considerar. Pot ser aquest un punt d'encontre entre la iniciativa política i la d'una part de la ciutadania? Penso que segurament ho serà i amb això haurem vehiculat una proposta del teixit ciutadà pur i dur (perquè no hi ha hagut cap instrumentació política).

CiU al país de les meravelles.

Ignoro si alguns membres de Convergència de la nostra ciutat han llegit el clàssic del sacerdot anglicà Charles Lutwidg Dodgson, més conegut com a Lewis Carrol, Alicia al país de les meravelles. Tots sabem, si més no, que la pobre Alicia cau per un forat en un món absurd on les coses no són el que semblen, o potser sí ho són, aquí radica el joc de la història. En tot cas, no era el món en el que vivia la protagonista, sinó una altra cosa. Allí les idees, totes, són possiblement realitzables, o no, o potser tampoc importin massa. Aquí, a l'altra banda del mirall, les coses ja costen una mica més. Ningú té una vareta màgica per poder realitzar els desitjos. La realitat del nostre món, per cert cada cop més petit, és més tossuda, menys mal·leable.

Per què dic això? Ben fàcil, perquè hi ha gent a la política que, naturalment des de l'oposició, viuen en un món en rosa, en aquest món a l'inrevés que és el país de les meravelles. Tenen la vareta màgica que ho pot capgirar tot i que fa que tot sigui enormement fàcil. Si no, seguiu el discurs de CiU a Calella. Ells ho poden resoldre tot, ho aconsegueixen o poden aconseguir-ho tot, tenen la clau dels diners (dels demés, vull dir les altres Administracions) per tirar endavant tot tipus de projectes.

Cadascú pot pensar el que vulgui i pot creure les publicitats de qui vulgui, però el dia a dia de la política real és més prosàic , més dur, costa molt tirar les coses endavant (la gestió de l'Ajuntament, per exemple). Penseu en casa vostra i en les vostres necessitats, en els vostres desitjos i després passeu comptes. Segur que hi ha projectes que podeu fer, desitjos que heu d'aplaçar i despeses que cal racionalitzar per arribar a fi de mes. A l'Ajuntament passa ben bé igual, hi ha prioritats, despeses aplaçades, inversions a les que cal buscar la viabilitat econòmica, etc. No penseu pas que darrera dels taulells ens estan esperant amb les mans plenes de subvencions. La realitat no és aquesta malauradament, perquè podeu estar segurs que una de les feines en què més ens esmercen és justament en la recerca de les subvencions per tal de poder dur a terme les inversions que Calella necessita. Però, repeteixo, no hi varetes màgiques. Què més voldríem. Això ho sap l'actual govern municipal i per això treballa amb els peus a terra. Déu ens guard que perdem el nord i acaben com altres al país de les meravelles.

I podríem posar exemples pràctics. Penso que la majoria dels calellencs i calellenques saben de les dificultats i el temps que hem necessitat per trobar la subvenció per al cobriment de la riera. Parlo d'anys. En aquest temps han passat governs de CiU, d'ERC-PSC i de PSC-ERC. Tots hem lluitat ambles eines que hem tingut a l'abast. No perdem de vista, però, que alguns ho varen intentar i varen "morir en l'intent", perquè els diners aconseguits "teòricament" no varen arribar mai a les arques municipals. En canvi, aquest govern ha fet possible que l'obra tiri endavant, ja que va trobar els contactes adequats i l'estratègia encertada. Avui el cobriment de la riera és una realitat, tots ho podem veure. També podem parlar de la urbanització de la mateixa riera. El Fons Estatal d'Inversió Local ens ha donat l'oportunitat de rematar una obra emblemàtica. L'import de la urbanització pujarà prop de 2,7 milions d'euros, gairebé tant com el cobriment. Deixeu-me fer una simple regla de tres: si pel cobriment, per un import similar i davant d'un projecte on l'Estat tenia certes competències hem trigat el que hem trigat, creieu que, tal com escampa CiU, seria tan fàcil aconseguir una subvenció pel total de la inversió prevista i sense haver d'hipotecar les inversions anuals de Calella. Jo crec que la resposta és bastant evident.

I una final. Si resulta tan fàcil aconseguir diners. Per què no ens arriba de l'Estat una subvenció per la Challence el doble o el triple de l'aconseguida (i molt ben aconseguida, perquè com us dic costa molt) per la senadora de CiU, Motserrat Candini. Simple, perquè no tot és possible en aquest món real (i darrerament en crisi), potser seria més fàcil si les subvencions les anèssim a buscar al país de les meravelles on alguns situen el seu discurs polític.

El Pacte Local del Turisme un instrument de reflexió i actuació a curt termini.

El proppassat dia 26 de febrer va tenir lloc al local de la Caixa del carrer Bartrina una Audiència Pública sobre el turisme a Calella i les seves perspectives de canvi.
La regidora del departament, la companya Loida Serrano del PSC, va traçar les línies generals que ens han d'ajudar a innovar i impulsar el turisme, un dels sectors econòmics amb més tradició a la nostra població. Aquesta feina ha d'aconseguir un desenvolupament sostenible i amb qualitat del sector que garantitzi la seva continuïtat.
Però tant important com el camí per arribar a dissenyar i redactar un pla d'acció per al turisme, és l'estratègia que s'ha muntat per aconseguir-ho. L'actuació, el cap a on hem d'anar i com, cal que surti d'una concertació social entre la ciutadania, l'Ajuntament i el sector privat; és a dir, els tres interlocutors hem d'intervenir activament en dissenyar el futur del nostre turisme mitjançant aquest pacte local que impulsa la regidoria de Turisme del nostre Ajuntament en col·laboració amb l'Associació Turística de Calella (ATC). Calella ha de ser un destí turístic atractiu i competitiu integrat en la nova marca Costa de Barcelona-Maresme, la qual ens donarà major projecció internacional.
L'estudi que lidera la Loida Serrano ha de generar propostes pràctiques, operatives i enfocades a curt termini, encara que dintre d'un marc de planificació general de la destinació turística Calella a mig i llarg termini. Però serà necessari el consens i la coresponsabilitat, tal com hem explicat abans. La ciutadania s'ha de fer seu el model turístic que es gesti, perquè entre altres coses, ha de ser un model en el qual els calellencs i les calellenques se sentin implicats i implicades. Per això la regidora va fer una crida a la participació de tots els actors per tal de consensuar la ciutat turística que volem.

Ja s'està treballant en l'ampliació de la llar d'infants municipal El Carrilet

Des de mitjans de febrer s'està treballant en la reforma de l'ala esquerra de les antigues escoles nacionals per tal d'ampliar la llar d'infants municipal El Carrilet.
Aquesta obra intenta donar resposta al dèficit de places d'escola bressol que té la ciutat de Calella. El Carrilet, avui dia, té capacitat per a 52 nens i nenes de 0 a 3 anys, i les previsions és que doblem aquesta oferta. Quan l'ampliació estigui en funcionament el proper mes de setembre podrem escolaritzar 107 nenes i nenes. Grosso modo podríem dir que solucionaríem el dèficit de places, si tinguéssim com a referència els 49 nens i nenes que el curs passat no varen poder accedir a aquest servei municipal. Malauradament potser no serà ben bé així, ja que dependrà de les famílies que vulguin que els seus infants ocupin una plaça a la llar d'infants, cosa que no sabrem fins que no obrim la preinscripció per al proper curs. En tot cas és una remodelació necessària i que ens ajudarà a escurçar la distància que hi ha entre les necessitats familiars i l'oferta de places d'escola bressol a Calella. Penso que el govern municipal ha de continuar treballant per augmentar aquesta oferta, malgrat les dificultats pressupostàries, d'ubicació i de gestió.
La remodelació que ens ocupa forma part del part del pla per crear 30.000 places de llars d'infants impulsat per la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya i, per això, els gairebé 250.000 euros que costa estan subvencionats al 90% per la Conselleria. Després d'això caldrà moblar l'espai i contractar el personal especialitzat per tirar endavant el nostre projecte pedagògic i, en això, l'esforç econòmic que fa l'Ajuntament de Calella és important.

La llei d'Educació, una llei necessària.

Les lleis, en general, tenen uns orígens diversos i intenten donar resposta a una realitat o a unes circumstàncies que es considera que s'han afermat i no tenen suport legal. Penso que en educació ens ha passat una mica això. Les realitats i les circumstàncies presents necessiten de nous marcs de referència per tal que les coses funcionin de la millor manera possible. El repte pel cos legislatiu és i serà sempre que les lleis que redactin s'acostin el màxim a la realitat que volen regular i que no la forcin innecessàriament. Però tampoc no hem d'oblidar que estem en un món que canvia molt ràpid i moltes vegades les lleis van sempre per darrera, per la qual cosa no està gens malament que hi hagi un punt de risc, una certa visió de futur.
En el cas de la Llei d'Educació que vol tirar endavant el conseller Ernest Maragall s'exemplifica aquest intent d'acostar la norma a la realitat i, també, d'anar una mica més enllà. Les innovacions que tenen a veure amb les relacions laborals (Administració-professorat), que no crec que siguin la base de la llei, són les que han portat més polèmiques, encara que personalment crec que la Llei no crea noves relacions laborals, sinó que dóna carta de naturalesa a alguns canvis que ja són una realitat en moltes escoles i instituts de Catalunya.
Però penso que si només ens quedem aquí, fem una lectura molt pobra de la Llei. Com a professor em pot temptar parlar dels temes que més m'afecten, però per a mi té més importància l'essència, els canvi global que significa aquesta Llei d'Educació. Primer perquè dissenya un model català d'Educació estretament vinculat al país; després perquè intenta reconstruir la relació de l'Educació amb la societat; també perquè vol conformar una relació de confiança amb les Administracions i, finalment, perquè aquestes relacions han de vincular l'educació amb les Administracions més properes.
Un altra història serà, més endavant, el desplegament de la Llei. Potser hi hauran decisions amb les que no estarem d'acord, però llavors serà el moment de lluitar-les. Ara, la llei, aquest marc de referència, és un treball lloable per fer de l'Educació una part essencial de l'estructura del país.

La riera Capaspre serà un gran boulevar obert a la ciutat.

Aconseguit el cobriment de la riera després de molt de temps de perseguir-lo, el Fons Estatal d'Inversió Local ens permetrà fer de forma gairebé simultània la seva urbanització. L'import total de l'obra, 2,670.000 euros, ens dóna idea de l'oportunitat que representen aquest fons estatal per tal de rematar el cobriment. Penso, sincerament, que la urbanització de la riera es podia haver convertit en un d'aquells temes pendents de difícil solució. La nostra capacitat d'inversió és limitada i la possibilitat de trobar subvencions per una obra tan costosa és certament complicada. Tot això em confirma que la decisió del govern municipal de prioritzar aquesta acció sobre d'altres possibles a la ciutat és realment un encert del que ens haurem de felicitar amb el temps.

Les obres consistiran en dissenyar un vial únic en sentit de baixada de 6,50 metres d'amplada amb una zona de càrrega al costat de Pineda. En aquest mateix costat trobarem una franja pel carril bici de dos metres d'ample i un passeig lateral de 6,50 metres. Tant en una banda con el l'altra hi haurà una franja de 2,10 metres on s'hi posicionarà una filera d'arbres (til·lers), que en la banda de Sant Pol es reforçarà amb una altra filera de tarongers, l'enllumenat i altres elements urbans. Per sota d'aquestes franges de separació trobem la zona de pas de vianants de 7 metres d'amplada, al costat de les plantes baixes dels comerços, on es potencia el passeig i la col·locació de taules dels establiments comercials i de restauració.

La riera Capaspre serà un boulevar que pot donar molta vida a la zona no només en temporada turística, sinó al llarg de l'any. Crec que serà un lloc de trobada i un passeig del qual gaudiran tots els calellencs i calellenques. Temps al temps, que es diu.

El carrer Jovara es beneficiarà dels diners procedents del Fons Estatal d'Inversió Local.

En un missatge anterior vaig comentar que Calella es beneficiava, dintre del FEIL aprovat pel govern central, d'uns tres milions d'euros. Encara, però, no sabíem el destí d'aquesta inversió que ens va agafar de sorpresa a tothom. En aquests moments ja sabem en quins porjectes es destinaran aquests diners, i un d'ells es la remodelació del carrer llarg.
Val a dir que és la tercera actuació que es farà en aquest carrer, ja que la primera va ser força desafortunada i la segona molt limitada, encara que va solventar en aquells moments els greus problemes que varen sorgir. També és important recordar que els veïns havien pagat gran part de l'obra i, d'alguna manera, calia donar-los satisfacció ja que encara avui patien algunes de les conseqüencies de la renovació del carrer: les peces de la zona de vianants es mouen, algunes estan trencades i el formigó central està deteriorat en algunes zones.
L'actuació es farà entre el carrer Escoles Pies i el carrer Sant Joan. Estem parlant de 2.430 metres quadrats. En ella es renovarà manera localitzada i puntual la zona central de rodadura de formigó; es renovarà totalment la zona destinada al pas dels vianants amb una peça de granit més forta; aprofitarem per canalitzar la xarxa de telecomunicacions i un sistema de reg per a les jardineres penjades que es col·locaran al llarg del carrer com a motiu ornamental. L'estètica general de la renovació seguirà la de l'inici del carrer.
Es calcula que les obres duraran uns 4 mesos i l'import de les obres serà de 356.000 euros. Esperem que aquesta remodelació sigui del gust dels veïns i dels calellencs en general.

S'inicien els treballs per ampliar l'illa de vianants del carrer Església.

L'illa de vianants del carrer Església, un dels eixos comercials més potents de l'Alt Maresme, s'allargarà fins al carrer Cervantes. Aquest és un projecte que feia temps es va intentar portar a terme, però no s'havia arribat a un acord amb els comerciants i propietaris de locals de la zona. Era també un projecte que figurava en el programa electoral de l'agrupació local del PSC, perquè interpretàvem que l'ampliació suposava enfortir aquest eix comercial i donar més vida a la ciutat.
Ara ens hem posat mà a l'obra, i amb l'acord i la participació dels comerciants i dels propietaris de locals de la zona, que cobreixen aproximadament un terç del pressupost -encara que malauradament no tots- l'ampliació de l'illa de vianants entre el carrer Indústria i el carrer Cervantes serà una realitat abans de començar la propera temporada turística.

Penso que tots en podrem gaudir d'un espai més de passeig i d'una zona comercial més accessible i endreçada. En definitiva, d'un atractiu més de la ciutat de cares a la població i a la gent que ens visita.

Comencen les obres del cobriment de la riera Capaspre.

A finals d'aquest any la fisonomia de la reira Capaspre farà un tomb definitiu. El dilluns dia 19 varen començar les tasques de senyalització de l'obra de cobriment de la riera. Aquest cobriment era un dels projectes compartits per la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Calella i pels grups polítics del consistori. Tots, en un moment o un altre, hem posat el nostre gra de sorra en el procés que ens ha portat a què el projecte sigui una realitat. Pel camí han quedat intents fallits que aconseguiren una part del finançament. Ara, s'ha aconseguit que l'import de l'obra sigui cobert totalment per l'Administració central. Estem parlant de prop de 3 milions d'euros entre les feines del cobriment i la direcció d'obra, la qual cosa es una notícia magnífica.
Penso que ens hem de felicitar tots plegats i més quan després del cobriment ja tenim concertats els diners amb els quals es procedirà a la posterior urbanització. La urbanització sortirà del Fons Estatal d'Inversió Local que va aprovar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i permetrà enllestir l'acció en aquesta zona de la ciutat tot dissenyant un gran bulevard que de ben segur serà un dels centres d'atracció i passeig de Calella.

Injustificable!

Més de 1.200 morts, 400 d'ells nens i nenes palestins! Aviat potser no caldrà comptar-los, es difuminen en un munt de rostres anònims i de cossos deformats. Però a mi m'agradaria que féssim l'esforç de posar-los cara. Poseu-li la cara dels vostres fills i filles, dels vostres pares, de la vostra dona, dels vostres avis... Persones com les que t'envolten moren cada dia a Gaza.
Ja sé que Israel trobarà mil excuses, algunes fins i tot creïbles, però, ja són massa morts innocents. Res ho justifica. Demostra tenir molt mala punteria. De fet, no sé si es pot tenir bona punteria en una ciutat plena de dones, vells, nens (i segurament també terroristes de Hamàs)... Però les bombes no tenen ulls; i els soldats que les tiren i les autoritats civils que manen tirar-les tampoc demostren tenir ulls. No saben mirar. Donen igual les víctimes innocents? És com en els negocis un risc assumible? O potser és un valor necessari per guanyar unes eleccions? El poble jueu sap molt d'aquest tipus de patiment i no hauria de reproduir-lo en altres pells. Quina llàstima que s'hagin tornat botxins. Espero que dintre d'Israel, segur que sí, hi hagin persones que pensin que les seves autoritats s'han "passat", com es diu vulgarment, i que cal tornar al camí del diàleg. Com va dir Blas de Otero, «pido la paz y la palabra».