Translate

dimecres, 27 de maig del 2009

Què pesa més?


Estem a pocs dies d'anar a votar als nostres representants a Europa. Totes les opcions són vàlides i cada partit intenta col·locar el seu discurs, especialment els partits minoritaris que tenen més problemes per fer sentir la seva presència. Ens agradi o no, el vot es dilucidarà entre els dos grans partits amb més representació social: PSOE (PSC) i PP. La majoria de votants hauran de triar entre un d'ells. I aquesta tria s'hauria de fer en relació a les propostes presentades per cada un dels partits i, naturalment, per la seva actuació política en el dia a dia. No és només pensar què poden fer a Europa, sinó què fan habitualment a Espanya, quina és la seva actitut i quin el seu comportament domèstic.


Què pesa més en aquestes eleccions?

Com la crítica al PSOE (PSC) l'ha de fer els altres, jo voldria evidenciar alguns punts fluixos del PP. I per això voldria plantejar algunes preguntes.

Pot guanyar les eleccions eruropees un partit que...

1. té el més alt índex de càrrecs públics implicats en problemes de corrupció urbanística?

2. té problemes de corrupció generalitzada en concessions administratives i altres tipus de contractes, especialment contractant obres i serveis als seus "amics"?

3. necessita que les empreses concessionàries els paguin el vestuari?

4. ha defensat un sistema econòmic rabiosament liberal que ens ha portat a una de les crisis més greus dels darrers temps?

5. insisteix més en el seu nacionalisme espanyolista que en el seu europeïsme?

6. ha sigut incapaç de condemnar el franquisme després de 39 anys de democràcia?

7. s'espia a ell mateix? De què no seran capaços per aconseguir el poder?

8. no és capaç d'assumir les seves responsabilitats polítiques, malgrat les evidències i, en ocasions, malgrat les incriminacions judicials?

9. voldria continuar imposant la seva moral nacionalcatolicista, rebutjant en canvi els principis i valors democràtics de caràcter civil?

10. és incapaç de governar casa seva?


Què pesa més? Això o una crisi econòmica conjuntural que no hem provocat, que intentem minorar amb mesures concretes -preservant els èxits i cobertures socials- i que aconseguirem diluir en un futur proper?

dimarts, 26 de maig del 2009

Treballant per al canvi turístic.


Aquest cap de setmana, els dies 23 i 24 de maig, Calella va ser un centre esportiu de primer ordre. Dues activitats, el tennis de taula i la triatló, aquesta última amb projecció internacional, van evidenciar el rumb que vol donar la política turística a la població. Una política turística per la que s'ha apostat fort des del govern municipal i que dissenya i dirigeix amb bon puls la regidoria de turisme. La companya Loida Serrano ha d'estar molt satisfeta de la feina feta per tal d'arribar a concretar i portar a terme aquesta prova esportiva, la mitja triatló Challenge, on han participat més de 2000 esportistes d'arreu del món. La mobilització de la ciutat i de la comarca ha estat un exemple de coordinació i de voluntat de cooperació. Però el més important al meu entendre és que la realització d'aquesta prova ajuda a consolidar el camí escollit per tal de donar un tomb de futur i de qualitat al turisme calellenc. Esperem que la propera prova que s'ha de celebrar el 4 d'octubre tingui el mateix èxit que aquesta i que ens permeti consolidar aquest turisme esportiu que tant pot aportar a la ciutat.

dimecres, 20 de maig del 2009

Recordant Mario Benedetti.


Aquesta setmana tots els mitjans de comunicació han anat plens de lloances i perfils de Mario Benedetti. La mort, per alguns autors, es converteix en una de les majors promocions de la seva obra. Segurament trobarem gent que s'acosti a l'obra de Benedetti per aquest comiat col·lectiu que han fet diaris, ràdios i televisions. No és mala manera. Mai és tard. Jo us animo també a llegir Mario Benedetti.

Però si molts mitjans han lloat la seva faceta de poeta i novel·lista, jo us voldria referir el seu mestratge en un gènere que sembla menor, però que amb ell va enlairar-se com un ocell poderós. Mario va ser un gran escriptor de contes. Els té d'una sensibilitat increïble i amb unes arrels populars i humanes que no pot deixat indiferent cap lector o lectora. Jo el vaig llegir per primera vegada quan buscava un text per muntar un monòleg teatral per a un amic. Ens vam quedar amb dos contes -Rèquiem con tostadas i El altillo- perquè donaven molt joc teatral i perquè es podien unificar en un sol discurs, però podriem haver escollit qualsevol altre. De molts dels seus contes es poden fer propostes teatrals. Va ser una experiència molt enriquidora: acostar-se al text, esmicolar-lo, intentar arribar a l'ànima del protagonista... No sé si ho vam aconseguir, però vam quedar satisfets amb el procés de reflexió i amb el resultat final.

No he llegit massa Benedetti: un llibre de contes i algunes poesies, per tant no sóc cap expert ni puc donar lliçons, però voldria animar-vos a què llegiu els seus contes. Un només. Diuen que quan es menja un cacahuet és impossible no continuar menjant-ne. Amb els contes de Benedetti us passarà igual, serà impossible que només llegiu un.

dimarts, 5 de maig del 2009

Manuel Serra i Moret, un exemple de vida.



Aquests dies s'està celebrant a la veïna ciutat de Pineda el 125è aniversari del naixement de Manuel Serra i Moret , que encara que no era fill de la població, va ser uns dels seus fills adoptius més brillants i esforçats.

A Serra i Moret li varen tocar viure uns temps complicats socialment i políticament. A la manca de recursos i a la pobresa se li afegia unes classes dirigents -era el temps del caciquisme- que prou tenien en pensar en ells i en el seu profit personal i de classe. Més tard va arriba la il·lusió revolucionària de la Segona República i el trasbals sagnant de la Guerra Civil. Finalment, l'exili.

Manuel va ser en aquell període una persona implicada amb el seu poble d'acollida i amb un esperit de servei per sobre de la mitja. Sota la seva direcció política, l'Ajuntament pinedenc va iniciar un procés de modernització interessant: construcció de l'edifici de l'ajuntament i l'escola, biblioteca, ordenació urbanística... Un avançat pel seu temps, un home amb perspectiva de futur. Un futur estroncat per la incomprensió i els interessos d'un sector minoritari, però molt fort econòmicament. Malgrat tot, les obres queden i el record de la persona també.