L'únic camí és més democràcia.

El PSC és un partit imperfecte. Les societats humanes ho són també. I, òbviament, ho són també les associacions i organismes que sorgeixen de l’activitat dels homes i de les dones. Per aquesta raó estem obligats a avaluar els nostres actes i a cerca camins nous i millors per fer via. El PSC sap que és un partit imperfecte. I per això cerca solucions. El camí iniciat pel partit cap a la participació no és nou. No parlem ara de primàries. Això ja ho tenim superat com a organització. Ara el repte és més valent: donar veu als militants perquè pugui triar el seu secretari general. Qui ho ha fet abans? Qui està en procés de fer quelcom així? Ningú. Fins i tot, hi ha partits d’esquerres que s’estan plantejant en aquests moments, impulsats per les circumstàncies, les primàries com una novetat en la seva vida interna. Nosaltres ja les fèiem, nosaltres ja vam incorporar els simpatitzants fa molt temps en les nostres assemblees i en les eleccions primàries als càrrecs electes. I ho hem fet conscients que es pot llegir malament. Alguns poden parlar de divisió, d’enfrontament, d’indecisió... No senyor, democràcia interna. I encara hi ha camí. Som un partit d’esquerres i la crítica és inherent a la nostra manera de veure el món. També hem de ser coherents amb allò que votem i, acabats els processos de tria, hem de fer pinya. Crítica interna, tota. Divisió un cop presa una decisió, cap. Més democràcia, sempre. Hem de ser valents per una cosa i per l’altra.

Dues raons i un objectiu per a la meva candidatura.

Fa temps que tenia el blog abandonat. Durant la meva etapa de regidor a l’ajuntament em va semblar una bona eina per informar. I així va ser. No va ser només un blog polític, ja que no vaig oblidar aquells temes que em movien personalment i sobre els que volia expressar la meva opinió. Ara que les circumstàncies m’han portat novament a l’arena de la política trobo necessari obrir novament les seves pàgines per fer volar suggeriments, opinions, desitjos... Un àmbit per compartir idees amb aquells i aquelles que em vulguin escoltar. I voldria començar per explicar les raons que m’han dut a presentar-me com a candidat a l’alcaldia de Calella. La primera és evident i, fins i tot, diria que bàsica: en els moments complicats és quan hem d’estar disposats a donar un cop de mà. El PSC passa per moments de dificultats i els militants ens hem de significar i col•laborar amb el partit. En el meu cas, crec que posar-me a disposició de l’agrupació local per encapçalar la llista a les properes eleccions municipals ha estat la meva contribució al partit. L’altre raó té a veure amb la vessant de servei a l’interès general que té per mi la política. Des d’aquest punt de vista, m’atrau la idea de tornar-me a posar a disposició del poble per tornar a treballar per Calella des de l’ajuntament. La meva experiència al front de la regidoria d’Urbanisme i Obra Pública i d’Educació i Ciència de 2007 a 2011 va ser interessant i fructífera. A mi em va ajudar a créixer com a persona, a entendre més la meva ciutat i a participar en una idea de Calella dinàmica i moderna. L’objectiu principal, l’aportació que voldria fer per aquest període que enceto, és treballar per obrir espais de participació directa a la ciutadania calellenca per construir entre tots i totes la ciutat que somiem.