Una altra Euskadi és possible.

Fa dies que reflexiono en relació al nou mapa electoral sorgit a Euskadi després de les darreres eleccions autonòmiques. Normalment evito parlar d'Euskadi, perquè penso que la situació d'aquell país és força complicada i no tinc massa coneixement de causa per poder opinar obertament. Ara, però, després d'escoltar i llegir alguns comentaris, molts d'ells reiteratius, i diria que fins i tot tòpics, em llenço a fer algunes observacions amb tot humilitat. Continuu pensant, però, que els que no vivim el dia a dia del País Basc, les sensacions, la pugna política, la tensió, la violència verbal o física no tenim prou elements per traçar una opinió exacta de la situació del país. Malgrat tot, voldria fer dues apreciacions connectades.
Primer. És lícit que un partit que no ha guanyat les eleccions, sigui el partit que ocupi la presidència del govern? Jo penso que la resposta és òbvia: sí. La contesta contrària suposa no entendre o no voler entendre el nostre sistema polític, que podria ser un altre, però que és el que tenim. I en democràcia el més important és respectar les regles del joc. Darrerament, a Catalunya ho hem vist (també a Calella), les forces polítiques que han perdut el poder han propagat la, diguem-ne, "il·legitimitat" d'ocupar la presidència del govern sense haver guanyat a les urnes. Però això no és el que diu el nostre sistema polític, al menys que guanyis per majoria absoluta. De manera molt clara ho explica Joan Ridao en un estudi per a l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (UAB, 2007) quan diu:

«A Catalunya, el marc jurídic i institucional és el propi d’un règim polític parlamentari que descansa sobre una relació de confiança Govern-Parlament. Al ser un sistema d’ordre positiu, reveu els criteris per a la proposta de candidat a ser investit com a cap de govern, els terminis de negociació i els requeriments formals en forma de vots necessaris per a superar el debat d’investidura. La majoria parlamentària exigida per impulsar còmodament l’acció de govern és la majoria absoluta (68 diputats). L’obtenció i manteniment d’aquesta majoria esdevé doncs l’estratègia que condueix a la configuració de governs. Aquest procediment (actualment a l’art. 67 EAC) afavoreix de forma clara l’elecció de la candidatura que reuneixi un ampli suport parlamentari i, en cas de no obtenir la majoria absoluta requerida en primera votació, prima la formació de govern i la investidura del candidat a president de la Generalitat que obtingui el suport de la majoria simple al capdavant de governs minoritaris, reservant només per als casos més extrems la convocatòria de noves eleccions.»

Segon. Aporta quelcom l'alternança política a Euskadi? Penso que molt. De fet, una de les essències de la democràcia és l'alternança política. Aquest canvi en el govern pot comportar unes noves maneres de relació a Euskadi, cosa que també va passar a Catalunya. Hem de partir de la base que el País Basc no era el "caserío" del PNB. On tenen l'escriptura de compra? Euskadi és dels bascos. De tots. I aquesta darrera idea penso que pot posar fortament sobre la taula Patxi López com a lehendakari. Seria bo poder treballar per acabar amb el frentisme. Cal construir una nova Euskadi en alguns àmbits i especialment en l'àmbit polític, perquè com dic al títol d'aquest comentari, crec que una altra Euskadi és possible.

Finalment, i en relació a les crítiques que des de Catalunya ha suscitat l'acord de PSE i el PP per tal d'arribar a ocupar el govern del País Basc, demanaria menys hipocresia per part de CiU. Ja s'han oblidat dels 8 anys d'estreta col·laboració amb els governs del PP i com a pagament el suport parlamentari del PP als darrers governs de Jordi Pujol? Ai, quina manca de memòria!