Translate

dimecres, 24 de juny del 2009

Allò que és impossible a la punta dels dits.


Fa dies que dono voltes a la necessitat personal d'acomiadar-me de Vicens Ferrer en aquest bloc. Però ha escrit tanta gent sobre ell, sobre la seva vida i sobre el miracle d'Anantapur que només podria repetir-me amb malaptesa un seguit d'idees poc originals. Intentaré de totes maneres dir quelcom més que sobre la persona, sobre el sentit de la seva vida.
Vicens Ferrer ens ha ensenyat que no hi ha res impossible, i ha jugat durant 50 anys contra la idea establerta de què és gairebé irrealitzable el somni d'un món més just, més equilibrat i més en sintonia amb l'home. Durant mig segle ha tingut a la punta dels dits la resposta i l'ha aplicat en un dels llocs més inhòspits d'aquesta terra: Anantapur. I la seva actuació ha estat sàvia, enormement intuïtiva segurament, però ha donat en la diana. Primer perquè va tenir clar que el camí de la salvació no era el camí de la paraula sagrada o la fe estoica d'algunes doctrines, sinó l'acció. El camí ha passat per l'educació de la gent (especialment dels nens i les nenes), l'aplicació d'un model econòmic humil però efectiu: amb una ajuda bàsica (apadrinaments) i valorant molt bé els objectiu, els homes i les dones d'aquesta zona de l'Índia havien de construir el seu futur, implicar-se ells i elles -sobretot elles- en la sortida de la misèria que els tenia arraconats. Avui el projecte de Vicens Ferrer ha assolit uns nivells que des d'aquí ens costa visualitzar -perquè també ens costa endevinar el nivell de pobresa de la zona-, però les persones que l'han viscut ens ho continuran explicant com ha fet Vicens Ferrer, perquè continuem ampliant el nostre compromís amb el projecte.
Jo crec que mai agrairem prou a Vicens Ferrer que hagi viscut entre nosaltres i ens hagi ensenyat tantes coses petites i que hagi escampat tant amor. Allà on siguis, gràcies!

dimarts, 9 de juny del 2009

Matar el missatger.



Sembla ser que a l'antiguitat alguns reis tenien el mal costum de matar el missatger que portava males notícies. Però, és clar, aquesta mort inútil no servia per canviar la dura realitat. La mala notícia no deixava de ser això, una mala notícia.

De la mateixa manera que els monarques antics, la plana major del PP dedica tots els seus esforços no en canviar la deriva escandalosa d'alguns dels seus membres, deriva que sembla haver-se convertit en costum, sinó que cerquen tot tipus de munició per disparar contra el missatger. D'aquí la persecució que pateix el jutge Garzón en moltes instàncies, fins i tot per companys de professió.

Ni per un moment han intentat fer una reflexió absolutament necessària sobre les situacions de corrupció, nepotisme i espionatge que està travessant el seu partit. No es qüestiona que alguns dels seus membres, amb responsabilitats polítiques molt significatives, tinguin comportaments totalment indesitjables i fins i tot delictius, sinó que prefereix qüestionar el missatger. No els importa la veritat, sinó que la veritat se sàpiga. Aquest és el seu problema. En el fons vénen a dir que robar, espiar, acceptar regals d'empreses que després reben encàrrec d'obres no és el problema, sinó que el missatger ho digui. Aquest és el veritable criminal, el "boques", el que els acusa encara que tinguin proves. Bé, si té proves, pitjor. Al final s'acaba parlant més del missatger que del delicte. Però per molt que ho vulguin tapar, la veritat és tossuda i, al final, s'acaba imposant. El temps ens dirà en què acaben molts dels assumptes que actualment es dirimeixen en els jutjats. La Justícia, encara que de manera lenta, s'acabarà imposant. Tot és qüestió de temps, segur!

dimarts, 2 de juny del 2009

L'ampliació de la zona de vianants del carrer Església gairebé enllestida.


La darrera setmana de maig l'ampliació del carrer Església entre els carrers Indústria i Cervantes estava pràcticament enllestida. Només quedaven alguns retocs a la cruïlla d'Església i Cervantes i alguns detalls finals en alguns punts.

No és òbviament una obra trencadora ni estèticament renovadora, ja que hem seguit el mateix model dels trams anteriors. Penso que no podia ser d'altra manera per donar-li unitat al conjunt. Però l'efecte és força satisfactori, especialment perquè és un tram que té més amplada que els anteriors. També penso que era la reforma que necessitava aquest troç de carrer, quan t'anadones de la quantitat de vianants que transiten aquest espai. Ara aquest tram forma una unitat amb les zones anteriors que ha de fer que aquest carrer funcioni com un tot a nivell comercial i de passeig.