Matar el missatger.

Sembla ser que a l'antiguitat alguns reis tenien el mal costum de matar el missatger que portava males notícies. Però, és clar, aquesta mort inútil no servia per canviar la dura realitat. La mala notícia no deixava de ser això, una mala notícia.

De la mateixa manera que els monarques antics, la plana major del PP dedica tots els seus esforços no en canviar la deriva escandalosa d'alguns dels seus membres, deriva que sembla haver-se convertit en costum, sinó que cerquen tot tipus de munició per disparar contra el missatger. D'aquí la persecució que pateix el jutge Garzón en moltes instàncies, fins i tot per companys de professió.

Ni per un moment han intentat fer una reflexió absolutament necessària sobre les situacions de corrupció, nepotisme i espionatge que està travessant el seu partit. No es qüestiona que alguns dels seus membres, amb responsabilitats polítiques molt significatives, tinguin comportaments totalment indesitjables i fins i tot delictius, sinó que prefereix qüestionar el missatger. No els importa la veritat, sinó que la veritat se sàpiga. Aquest és el seu problema. En el fons vénen a dir que robar, espiar, acceptar regals d'empreses que després reben encàrrec d'obres no és el problema, sinó que el missatger ho digui. Aquest és el veritable criminal, el "boques", el que els acusa encara que tinguin proves. Bé, si té proves, pitjor. Al final s'acaba parlant més del missatger que del delicte. Però per molt que ho vulguin tapar, la veritat és tossuda i, al final, s'acaba imposant. El temps ens dirà en què acaben molts dels assumptes que actualment es dirimeixen en els jutjats. La Justícia, encara que de manera lenta, s'acabarà imposant. Tot és qüestió de temps, segur!