Translate

dissabte, 24 de gener del 2009

Comencen les obres del cobriment de la riera Capaspre.


A finals d'aquest any la fisonomia de la reira Capaspre farà un tomb definitiu. El dilluns dia 19 varen començar les tasques de senyalització de l'obra de cobriment de la riera. Aquest cobriment era un dels projectes compartits per la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Calella i pels grups polítics del consistori. Tots, en un moment o un altre, hem posat el nostre gra de sorra en el procés que ens ha portat a què el projecte sigui una realitat. Pel camí han quedat intents fallits que aconseguiren una part del finançament. Ara, s'ha aconseguit que l'import de l'obra sigui cobert totalment per l'Administració central. Estem parlant de prop de 3 milions d'euros entre les feines del cobriment i la direcció d'obra, la qual cosa es una notícia magnífica.
Penso que ens hem de felicitar tots plegats i més quan després del cobriment ja tenim concertats els diners amb els quals es procedirà a la posterior urbanització. La urbanització sortirà del Fons Estatal d'Inversió Local que va aprovar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i permetrà enllestir l'acció en aquesta zona de la ciutat tot dissenyant un gran bulevard que de ben segur serà un dels centres d'atracció i passeig de Calella.

diumenge, 18 de gener del 2009

Injustificable!


Més de 1.200 morts, 400 d'ells nens i nenes palestins! Aviat potser no caldrà comptar-los, es difuminen en un munt de rostres anònims i de cossos deformats. Però a mi m'agradaria que féssim l'esforç de posar-los cara. Poseu-li la cara dels vostres fills i filles, dels vostres pares, de la vostra dona, dels vostres avis... Persones com les que t'envolten moren cada dia a Gaza.
Ja sé que Israel trobarà mil excuses, algunes fins i tot creïbles, però, ja són massa morts innocents. Res ho justifica. Demostra tenir molt mala punteria. De fet, no sé si es pot tenir bona punteria en una ciutat plena de dones, vells, nens (i segurament també terroristes de Hamàs)... Però les bombes no tenen ulls; i els soldats que les tiren i les autoritats civils que manen tirar-les tampoc demostren tenir ulls. No saben mirar. Donen igual les víctimes innocents? És com en els negocis un risc assumible? O potser és un valor necessari per guanyar unes eleccions? El poble jueu sap molt d'aquest tipus de patiment i no hauria de reproduir-lo en altres pells. Quina llàstima que s'hagin tornat botxins. Espero que dintre d'Israel, segur que sí, hi hagin persones que pensin que les seves autoritats s'han "passat", com es diu vulgarment, i que cal tornar al camí del diàleg. Com va dir Blas de Otero, «pido la paz y la palabra».