CiU al país de les meravelles.

Ignoro si alguns membres de Convergència de la nostra ciutat han llegit el clàssic del sacerdot anglicà Charles Lutwidg Dodgson, més conegut com a Lewis Carrol, Alicia al país de les meravelles. Tots sabem, si més no, que la pobre Alicia cau per un forat en un món absurd on les coses no són el que semblen, o potser sí ho són, aquí radica el joc de la història. En tot cas, no era el món en el que vivia la protagonista, sinó una altra cosa. Allí les idees, totes, són possiblement realitzables, o no, o potser tampoc importin massa. Aquí, a l'altra banda del mirall, les coses ja costen una mica més. Ningú té una vareta màgica per poder realitzar els desitjos. La realitat del nostre món, per cert cada cop més petit, és més tossuda, menys mal·leable.

Per què dic això? Ben fàcil, perquè hi ha gent a la política que, naturalment des de l'oposició, viuen en un món en rosa, en aquest món a l'inrevés que és el país de les meravelles. Tenen la vareta màgica que ho pot capgirar tot i que fa que tot sigui enormement fàcil. Si no, seguiu el discurs de CiU a Calella. Ells ho poden resoldre tot, ho aconsegueixen o poden aconseguir-ho tot, tenen la clau dels diners (dels demés, vull dir les altres Administracions) per tirar endavant tot tipus de projectes.

Cadascú pot pensar el que vulgui i pot creure les publicitats de qui vulgui, però el dia a dia de la política real és més prosàic , més dur, costa molt tirar les coses endavant (la gestió de l'Ajuntament, per exemple). Penseu en casa vostra i en les vostres necessitats, en els vostres desitjos i després passeu comptes. Segur que hi ha projectes que podeu fer, desitjos que heu d'aplaçar i despeses que cal racionalitzar per arribar a fi de mes. A l'Ajuntament passa ben bé igual, hi ha prioritats, despeses aplaçades, inversions a les que cal buscar la viabilitat econòmica, etc. No penseu pas que darrera dels taulells ens estan esperant amb les mans plenes de subvencions. La realitat no és aquesta malauradament, perquè podeu estar segurs que una de les feines en què més ens esmercen és justament en la recerca de les subvencions per tal de poder dur a terme les inversions que Calella necessita. Però, repeteixo, no hi varetes màgiques. Què més voldríem. Això ho sap l'actual govern municipal i per això treballa amb els peus a terra. Déu ens guard que perdem el nord i acaben com altres al país de les meravelles.

I podríem posar exemples pràctics. Penso que la majoria dels calellencs i calellenques saben de les dificultats i el temps que hem necessitat per trobar la subvenció per al cobriment de la riera. Parlo d'anys. En aquest temps han passat governs de CiU, d'ERC-PSC i de PSC-ERC. Tots hem lluitat ambles eines que hem tingut a l'abast. No perdem de vista, però, que alguns ho varen intentar i varen "morir en l'intent", perquè els diners aconseguits "teòricament" no varen arribar mai a les arques municipals. En canvi, aquest govern ha fet possible que l'obra tiri endavant, ja que va trobar els contactes adequats i l'estratègia encertada. Avui el cobriment de la riera és una realitat, tots ho podem veure. També podem parlar de la urbanització de la mateixa riera. El Fons Estatal d'Inversió Local ens ha donat l'oportunitat de rematar una obra emblemàtica. L'import de la urbanització pujarà prop de 2,7 milions d'euros, gairebé tant com el cobriment. Deixeu-me fer una simple regla de tres: si pel cobriment, per un import similar i davant d'un projecte on l'Estat tenia certes competències hem trigat el que hem trigat, creieu que, tal com escampa CiU, seria tan fàcil aconseguir una subvenció pel total de la inversió prevista i sense haver d'hipotecar les inversions anuals de Calella. Jo crec que la resposta és bastant evident.

I una final. Si resulta tan fàcil aconseguir diners. Per què no ens arriba de l'Estat una subvenció per la Challence el doble o el triple de l'aconseguida (i molt ben aconseguida, perquè com us dic costa molt) per la senadora de CiU, Motserrat Candini. Simple, perquè no tot és possible en aquest món real (i darrerament en crisi), potser seria més fàcil si les subvencions les anèssim a buscar al país de les meravelles on alguns situen el seu discurs polític.