Translate

diumenge, 28 de desembre del 2008

Algunes consideracions polítiques sobre els pressupostos de Calella.

Més enllà de les qüestions estrictament econòmiques, dels números freds, el pressupost aprovat per al 2009 en el ple del dia 19 de desembre de 2008 demostra, al meu entendre, algunes circumstàncies estrictament polítiques que cal posar en evidència.
En primer lloc el fet, simple però significatiu, de ser el segon pressupost de l'actual equip de govern que s'aprova abans d'acabar l'any. Ho menciono més que res per les crítiques que en el seu dia va rebre la composició de l'equip, el qual alguns van considerar poc "brillant".
En segon lloc, perquè les característiques mateixes de les comptes municipals, els objectius i l'adaptació als moments de crisi confirmen el lideratge polític d'aquest equip de govern, que ha estat capaç de dissenyar un pressupost de caire social i de foment de l'activitat econòmica.
En tercer lloc, perquè posa en evidència la priorització de projectes d'interès general, projectes de ciutat, palès clarament en les opcions de les inversions. Hi ha més necessitats, això sí, que tindran resposta en els propers pressupostos.
En quart lloc, el pressupost municipal confirma, a través de les subvencions aconseguides pels projectes de ciutat, la imbricació de l'Ajuntament de Calella amb les administracions superiors (Consell Comarcal, Diputació, Generalitat i Estat). I més enllà del tancament del pressupost, continuem treballant en aquesta mateixa línia per tal d'aconseguir més recursos per a la ciutat i per no perdre cal oportunitat.
I en cinquè lloc, penso que aquest pressupost serveix per demostrar l'absolut respecte d'aquest govern municipal amb els diners dels calellencs i calellenques fent un repartiment pressupostari estricte i duent a terme una gestió eficaç dels mateixos en un marc d'estalvi i reducció de la despesa.
En resum, puc afirmar que hem treballat i continuarem treballant per tirar endavant una gestió eficaç per tal d'aconseguir per a la ciutat totes les oportunitats que brinden les altres administracions, tenim com a guia la previsió que aquest equip de govern ha fet pels quatre anys de mandat i intentant donar sempre resposta als interessos i inquietuds de la majoria dels calellencs i calellenques.

dijous, 25 de desembre del 2008

Sobre el pressupost municipal de Calella per a l'any 2009.


El govern municipal de Calella (PSC-ERC) ha preparat un pressupost municipal que pivota sobre tres eixos principals: la contenció de la despesa, ja que estem en un moment de crisi; la sensibilitat social, hi ha un augment considerable de la partida d'ajuts d'atencions assistencials, per exemple, i la contribució per tal de generar sinergies positives davant la crisis.
El pressupost consolidat de l'Ajuntament de Calella puja 22.247.159,97 euros. La xifra global del pressupost, les decisions polítiques que hi ha darrera dels nombres i l'aplicació pràctica en la vida de la ciutat converteix la votació dels pressupostos municipals en un dels actes més importants del consistori.
El primer element que cal tenir pressent a l'hora de valorar el pressupost per al 2009 és la seva previsió d'ingressos. Si infléssim el capítol dels ingressos seria molt fàcil quadrar el pressupost, però, òbviament, estaríem davant d'una irresponsabilitat manifesta. Per això, penso que l'augment d'un 6,9% és un creixement que entra dintre de les previsions més ajustades a partir de les informacions comptables que tenim. Val a dir que la previsió d'ingressos lligats a la construcció i a les activitats econòmiques decreix en gairebé un 50%, concretament l'impost sobre construccions (ICIO) es rebaixa un 44,7% sobre el pressupost del 2008. Si tenim en compte que en aquell pressupost ja es va fer una baixa d'un 30% aproximadament, tindrem una rebaixa acumulada de més del 70%, la qual cosa penso que dóna la mida de la seriositat i la realitat amb la qual s'han plantejat els ingressos per a l'any 2009.
Quan a les despeses cal que ens aturem una mica més. L'increment global de despeses (12,9%) és certament important, però ens hem acostar més a les xifres per tal de valorar en tota la seva dimensió la política de contenció i estalvi que ha introduït el govern municipal en aquest pressupost. Efectivament, tant en el capítol de les despeses corrents, que s'incrementen només el 2,8% com en el de personal, amb un increment del 6,3%, es pot copsar la moderació dels comptes municipals. I encara és més evident si disseccionem el percentatge d'augment del capítol de personal. Del 6,3% pressupostat, només l'1,6 està destinat a la contractació de nou personal, amb la qual cosa podem afirmar que el personal de l'Ajuntament augmenta allò que és imprescindible estrictament. A més a més, si mirem quin tipus de personal augmenta -tècnic/a de promoció econòmica, tècnic/a de Serveis Socials i educadores de la llar d'infants- hauríem de considerar que en aquests temps pels que passem són justament el tipus de personal que ha d'augmentar: aquells que poden ajudar en moments de crisi. Aquestes incorporacions contribueixen clarament a donar contingut social als pressupostos.
A les despeses comunes (capítol 2) podem continuar constatant un increment contingut, ja que només augmenta el 2,4%. A més, si considerem que només la neteja viària, la recollida d'escombraries, el tractament selectiu de residus i l'enllumenat públic concentra el 2% de la puja, les demés partides només augmenten el 0,4%. En aquest capítol cal esmentar la reducció o la desaparició d'algunes partides prescindibles i no obligatòries: protocol i publicitat, encomanes de treballs i projectes externs, anul·lacions de serveis no bàsics, reduccions en el servei de neteja d'edificis, estalvi energètic i d'enllumenat públic i reducció de les subvencions a les entitats.
En relació a la reducció de les subvencions a les entitats culturals, educatives i esportives de la ciutat, hem d'agrair la comprensió que han demostrat davant d'aquests mesura restrictiva.
Finalment, només esmentar dues partides del capítol 4 -transferències corrents- que tenen el seu significat. La disminució del 22% en el servei de la Ràdio Televisió de Calella vinculada a l'emigració que ha hagut de fer cap a la TDT del Maresme i l'augment en un 63% dels ajuts d'atencions assistencials.
Capítol a part mereixen les inversions. Les darreres circumstàncies fan que el pressupost d'inversions de la ciutat sigui el més gran que mai hem tingut. A la inversió habituals, entorn a un milió d'euros, s'ha afegit la subvenció per part de l'Estat pel cobriment de la riera Capaspre, prop de 3 milions d'euros, i el darrer "regal" del govern central, que mitjançant el Fons Estatal d'Inversió Local ha atorgat a Calella més de 3 milions d'euros. Estem parlant, doncs, d'una inversió global de uns 7,5 milions d'euros.
Tot això fa que, al meu entendre, s'hagin aprovat uns pressupostos equilibrats, realistes i de contingut social.

dimecres, 17 de desembre del 2008

La cara humana de l'emigració.

Acostumats a les notícies escabroses sobre l'arribada d'emigrants a les costes espanyoles i a sentir per la televisió algun que altre conflicte en zones on l'emigració s'ha concentrat formant bosses de pseudomarginació, voldria donar la paraula a un noi gambià que amb un senzill escrit ens mostra una de les cares més humanes d'aquesta emigració que des de fa un temps corre pels nostres carrers, les notres places, els nostres hospitals o les nostes escoles. És només una història senzilla, però podria ser la nostra història.

Jo em dic Dembo i vinc de Gàmbia. Jo vaig emigrar per estudiar, ja que quan el meu pare va morir, el seu germà, o sigui, el meu tiet, va portar-me aquí amb el permís de la meva mare, per estudiar, per si quan sigui gran pugui tenir un bon treball. He deixat enrera la meva mare; la meva casa, que era molt gran; els meus amics, amb els quals em divertia jugant al camp de futbol i a més al meu germà, encara que no em recordi gaire cosa.
DEMBO. 3r ESO. Desembre 2008.

Penso que sobren els comentaris!

dissabte, 13 de desembre del 2008

Passejant per la passarel·la.


La setmana passada vaig estar passejant per la zona del far i vaig tenir ocasió d'acostar-me a la passarel·la que travessa la carretera i comunica la part de la muntanya amb les roques, amb la platja (i amb el cel, podríem afegir, si no sonés massa carrincló).
La passsarel·la va ser una opció política en un moment concret que intentava no desaprofitar una oportunitat: la subvenció que es va rebre i que ha cobert gran part del cost. Segurament podria no haver-se fet. És com tot en aquesta vida. Podem trobar moltes coses a fer abans que aquesta obra. Això podríem dir de qualsevol altre projecte que es pugui realitzar a Calella. Sempre hi ha algú que té altra prioritat. Des d'aquesta perspectiva, els que governen a pobles, autonomies i, fins i tot, als estats, quedarien pràcticament paralitzats.
Des del meu punt de vista, en un futur no molt llunyà, la passarel·la que alguns han criticat amb menyspreu, sense ser capaços de veure més enllà, sense valorar de manera realment crítica el que significa construir un camí de ronda i posar-lo a disposició de la ciutadania i de la gent que ens visita, es convertirà en una dels circuits més integrats i més integradors de la ciutat. Una ronda amb un valor paisatgístic indiscutible i amb una gran potencialitat.

dissabte, 6 de desembre del 2008

Sobre els 8.000 milions d'euros pels ajuntaments

José Luis Rodríguez Zapatero ens ha tornat a sorprendre. El president del govern ha tret del seu mític barret de copa alta una mesura econòmica dirigida als ajuntaments de l’Estat que de ben segur macarà un tombant entre les mesures per activar l’economia. Òbviament serà criticada per aquells que més enllà de pensar en la solució de la crisi estant pensant en els rèdits polítics que poden aconseguir si la cosa no s’arranja. També és cert que aquells que tenim carnet socialista —per tant, amb un compromís polític que condiciona la nostra resposta— tenim l’obligació de defensar-la amb raons.

Des del punt de vista macroeconòmic, de funcionament general de l’economia, és indiscutible que una mesura com aquesta, de caire clarament keynesià, suposa una injecció de vitalitat per als mercats. L’efecte multiplicador dels 8.000 milions d’euros en inversió contribuirà a activar les diferents branques industrials i ha d’ajudar a trencar el cercle viciós que crea la manca de demanda i la desocupació. No es tracta, per tant, de la mesura fàcil (i crec que errònia) de baixar els salaris en temps de crisi, sinó d’incentivar el treball —la mesura inclou l’obligació de fer obres amb gent aturada—, perquè si hi ha feina estalviem les prestacions d’atur i l’augment de les despeses als serveis socials, per exemple, i no tanquem l’aixeta de les entrades per impostos i per recaptacions de la Seguretat Social.

Però també és una mesura importantíssima des de la perspectiva municipal. En el cas de Calella, i en aquest mateix cas estan la gran majoria dels pobles i ciutats d’Espanya, aquesta aportació directa per obres de millora a la ciutat representat uns 3,192.000 euros. Si la nostra capacitat d’inversió està situada en un milió de promig cada any, està clar que multipliquem per quatre la inversió que farà l’ajuntament de Calella l’any 2009. Farem en un any gairebé com en tot un mandat! A més a més, és una ajuda sense massa condicionats (els estrictament legals, és clar). No dependrem d’altres subvencions complementàries ni s’endarreriran molt els tràmits. És una bona notícia per als ajuntaments, una mesura conjuntural que hem de desmarcar de la negociació per al finançaments dels municipis, tema que queda pendent i a sobre de la taula. I és una bona resposta, única a Europa, pels treballadors i treballadores que darrerament han perdut la seva feina, perquè genera ocupació. I és una bona notícia per a les empreses, perquè incentiva la inversió i elles també se n’aprofitaran d’aquest fons local per reactivar l’economia.