Una altra Euskadi és possible.

Fa dies que reflexiono en relació al nou mapa electoral sorgit a Euskadi després de les darreres eleccions autonòmiques. Normalment evito parlar d'Euskadi, perquè penso que la situació d'aquell país és força complicada i no tinc massa coneixement de causa per poder opinar obertament. Ara, però, després d'escoltar i llegir alguns comentaris, molts d'ells reiteratius, i diria que fins i tot tòpics, em llenço a fer algunes observacions amb tot humilitat. Continuu pensant, però, que els que no vivim el dia a dia del País Basc, les sensacions, la pugna política, la tensió, la violència verbal o física no tenim prou elements per traçar una opinió exacta de la situació del país. Malgrat tot, voldria fer dues apreciacions connectades.
Primer. És lícit que un partit que no ha guanyat les eleccions, sigui el partit que ocupi la presidència del govern? Jo penso que la resposta és òbvia: sí. La contesta contrària suposa no entendre o no voler entendre el nostre sistema polític, que podria ser un altre, però que és el que tenim. I en democràcia el més important és respectar les regles del joc. Darrerament, a Catalunya ho hem vist (també a Calella), les forces polítiques que han perdut el poder han propagat la, diguem-ne, "il·legitimitat" d'ocupar la presidència del govern sense haver guanyat a les urnes. Però això no és el que diu el nostre sistema polític, al menys que guanyis per majoria absoluta. De manera molt clara ho explica Joan Ridao en un estudi per a l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (UAB, 2007) quan diu:

«A Catalunya, el marc jurídic i institucional és el propi d’un règim polític parlamentari que descansa sobre una relació de confiança Govern-Parlament. Al ser un sistema d’ordre positiu, reveu els criteris per a la proposta de candidat a ser investit com a cap de govern, els terminis de negociació i els requeriments formals en forma de vots necessaris per a superar el debat d’investidura. La majoria parlamentària exigida per impulsar còmodament l’acció de govern és la majoria absoluta (68 diputats). L’obtenció i manteniment d’aquesta majoria esdevé doncs l’estratègia que condueix a la configuració de governs. Aquest procediment (actualment a l’art. 67 EAC) afavoreix de forma clara l’elecció de la candidatura que reuneixi un ampli suport parlamentari i, en cas de no obtenir la majoria absoluta requerida en primera votació, prima la formació de govern i la investidura del candidat a president de la Generalitat que obtingui el suport de la majoria simple al capdavant de governs minoritaris, reservant només per als casos més extrems la convocatòria de noves eleccions.»

Segon. Aporta quelcom l'alternança política a Euskadi? Penso que molt. De fet, una de les essències de la democràcia és l'alternança política. Aquest canvi en el govern pot comportar unes noves maneres de relació a Euskadi, cosa que també va passar a Catalunya. Hem de partir de la base que el País Basc no era el "caserío" del PNB. On tenen l'escriptura de compra? Euskadi és dels bascos. De tots. I aquesta darrera idea penso que pot posar fortament sobre la taula Patxi López com a lehendakari. Seria bo poder treballar per acabar amb el frentisme. Cal construir una nova Euskadi en alguns àmbits i especialment en l'àmbit polític, perquè com dic al títol d'aquest comentari, crec que una altra Euskadi és possible.

Finalment, i en relació a les crítiques que des de Catalunya ha suscitat l'acord de PSE i el PP per tal d'arribar a ocupar el govern del País Basc, demanaria menys hipocresia per part de CiU. Ja s'han oblidat dels 8 anys d'estreta col·laboració amb els governs del PP i com a pagament el suport parlamentari del PP als darrers governs de Jordi Pujol? Ai, quina manca de memòria!

Doble via d'Arenys a Blanes? Parlem-ne!

El Ministeri de Foment ha preparat un Pla de Rodalies per millorar el servei ferroviari de Barcelona i el Maresme per un import superior al 4.000 milions d'euros. És una bona notícia. És una notícia llargament esperada. Tots els usuaris saben de les mancances que la línia actual pateix. La freqüència de trens és, segurament, uns dels talons d'Aquiles de la zona. També ho és l'accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda i sembla que a això també es dóna resposta. Per això, benvinguda sigui una inversió justa i necessària.
Des de Calella, però, quan sona (o ressona, hauríem de dir) la idea de la doble via se'ns encongeix una mica el cor. Automàticament pensem que el traçat acabarà amb el passeig del plàtans centenaris. No val a badar. Calella es juga molt amb aquesta millora dels transports públics. No podem amagar que millor connectivitat suposa millors oportunitats per a la ciutat. I això és molt positiu. Però fer malbé un patrimoni natural tan preuat a la ciutat seria una pèrdua imperdonable. Per això també s'ha d'entendre que des de la ciutat, des de tots els estaments i entitats, s'encén ràpidament totes les alarmes. Ens tranquil·litza, però, que el desdoblament es realitzarà allà on sigui possible. I a Calella no és possible.
Per tot això... sobre la doble via del tren entre Arenys i Blanes... parlem-ne!

Algunes reflexions sobre la urbanització de la riera Capaspre.

La urbanització de la riera Capaspre penso que és una bona notícia. Però com passa sempre apareixen crítiques més o menys raonades i algun despropòsit. Des dels que pensen que no s'havia d'haver fet aquesta inversió (parlo fonamentalment de CiU) fins als que voldrien que la urbanització fos una altra cosa. Tots tenen les seves raons, com he dit abans més o menys encertades segons la meva opinió.
Els que pensen que l'obra no s'havia de fer i calia haver invertit els diners del Fons Estatal d'Inversió Local en obres més petites que beneficiessin tota la ciutat són, al meu entendre, els que estan més equivocats. Primer perquè les obres de petit o mitjà pressupost són assumibles amb el temps dintre dels pressupostos municipals; segon, perquè la riera, per la seva entitat i caràcter és ciutat i tots en traurem benefici del seu arranjament i, tercer, perquè seria molt complicat aconseguir una inversió externa de prop de 2,7 milions d'euros per fer aquesta urbanització. Hauríem perdut una gran oportunitat i això no ens ho podem permetre.
Darrerament i fruit de l'avenç de les noves tecnologies i les plataformes d'opinió ha aparegut un grup de ciutadans i ciutadanes que ha iniciat un procés de participació sobre el projecte de la riera. Abans que res he de dir que qualsevol iniciativa participativa és ben rebuda i la valoro com a molt interessant, malgrat que sovint és difícil conèixer amb claredat l'abast de la mateixa. En tot cas, aquesta iniciativa ha estat capaç de redactat una al·legació al projecte, la qual cosa mostra la seva implicació en el futur d'aquest espai.
Ara bé, caldria puntualitzar algunes coses en referència a la crítica que fan sobre la manca de participació ciutadana per tal de definir el projecte. Abans que res, hem de considerar el temps que hem tingut per tirar endavant la redacció. Els requisits -especialment de temps- imposats des del govern central per invertir aquests diners ha estat definitius perquè la participació, que ha existit, hagi estat limitada. Val a dir que en un principi, quan no teníem els recursos per fer front a la urbanització havíem pensat en fer una procés participatiu més intens. Degut a la urgència vam decidir fer servir els espais de participació que tenim: el Consell de Participació, on estan representades les entitats calellenques i els partits polítics, i la Comissió d'Equipaments, creada a iniciativa de CiU. En el primer espai la presentació i discussió de les idees generals del proejecte va ser molt profitosa, fins al punt, que penso que d'allà va sortir la idea de dissenyar un bulevard i no una rambla. En el segon espai, es varen fer dues reunions. La primera va servir per explicar les línies bàsiques del projecte que havíem de redactar i demanar suggerència per part dels grups polítics i la segona per presentar l'avantprojecte valorat. Malauradament no vam rebre cap suggerència per part de l'oposició, potser, com he dit abans perquè aquest no era el seu projecte. Però ho vam intentar.
El projecte finalment presentat respon a la visió que els tècnics i el govern, amb aquesta participació ciutadana puntual, té de la funció que fa i ha de fer aquest espai. L'al·legació presentada parteix d'altres supòsits i d'una filosofia sobre la funció i ús de l'espai que penso que no és la que té i es demana de la riera. Per nosaltres la funció bàsica de la riera és d'un espai de passeig i circulació de persones, espai bàsicament de comunicació que ens servirà per unir definitivament la ciutat, ja que la riera descoberta ha estat com una barrera física important. També inclou, naturalment zones d'acollida i descans, amb arbrat i bancs, un carril bici potent i una bona il·luminació.
Actualment, el govern municipal està reflexionant sobre algunes de les idees expressades en l'al·legació d'aquest grup ciutadà. Pensem que en el procés d'urbanització haurem de tornar a replantejar el tema del carril bici i acabar de definir-lo en funció dels fluxos de vianants i altres elements a considerar. Pot ser aquest un punt d'encontre entre la iniciativa política i la d'una part de la ciutadania? Penso que segurament ho serà i amb això haurem vehiculat una proposta del teixit ciutadà pur i dur (perquè no hi ha hagut cap instrumentació política).

CiU al país de les meravelles.

Ignoro si alguns membres de Convergència de la nostra ciutat han llegit el clàssic del sacerdot anglicà Charles Lutwidg Dodgson, més conegut com a Lewis Carrol, Alicia al país de les meravelles. Tots sabem, si més no, que la pobre Alicia cau per un forat en un món absurd on les coses no són el que semblen, o potser sí ho són, aquí radica el joc de la història. En tot cas, no era el món en el que vivia la protagonista, sinó una altra cosa. Allí les idees, totes, són possiblement realitzables, o no, o potser tampoc importin massa. Aquí, a l'altra banda del mirall, les coses ja costen una mica més. Ningú té una vareta màgica per poder realitzar els desitjos. La realitat del nostre món, per cert cada cop més petit, és més tossuda, menys mal·leable.

Per què dic això? Ben fàcil, perquè hi ha gent a la política que, naturalment des de l'oposició, viuen en un món en rosa, en aquest món a l'inrevés que és el país de les meravelles. Tenen la vareta màgica que ho pot capgirar tot i que fa que tot sigui enormement fàcil. Si no, seguiu el discurs de CiU a Calella. Ells ho poden resoldre tot, ho aconsegueixen o poden aconseguir-ho tot, tenen la clau dels diners (dels demés, vull dir les altres Administracions) per tirar endavant tot tipus de projectes.

Cadascú pot pensar el que vulgui i pot creure les publicitats de qui vulgui, però el dia a dia de la política real és més prosàic , més dur, costa molt tirar les coses endavant (la gestió de l'Ajuntament, per exemple). Penseu en casa vostra i en les vostres necessitats, en els vostres desitjos i després passeu comptes. Segur que hi ha projectes que podeu fer, desitjos que heu d'aplaçar i despeses que cal racionalitzar per arribar a fi de mes. A l'Ajuntament passa ben bé igual, hi ha prioritats, despeses aplaçades, inversions a les que cal buscar la viabilitat econòmica, etc. No penseu pas que darrera dels taulells ens estan esperant amb les mans plenes de subvencions. La realitat no és aquesta malauradament, perquè podeu estar segurs que una de les feines en què més ens esmercen és justament en la recerca de les subvencions per tal de poder dur a terme les inversions que Calella necessita. Però, repeteixo, no hi varetes màgiques. Què més voldríem. Això ho sap l'actual govern municipal i per això treballa amb els peus a terra. Déu ens guard que perdem el nord i acaben com altres al país de les meravelles.

I podríem posar exemples pràctics. Penso que la majoria dels calellencs i calellenques saben de les dificultats i el temps que hem necessitat per trobar la subvenció per al cobriment de la riera. Parlo d'anys. En aquest temps han passat governs de CiU, d'ERC-PSC i de PSC-ERC. Tots hem lluitat ambles eines que hem tingut a l'abast. No perdem de vista, però, que alguns ho varen intentar i varen "morir en l'intent", perquè els diners aconseguits "teòricament" no varen arribar mai a les arques municipals. En canvi, aquest govern ha fet possible que l'obra tiri endavant, ja que va trobar els contactes adequats i l'estratègia encertada. Avui el cobriment de la riera és una realitat, tots ho podem veure. També podem parlar de la urbanització de la mateixa riera. El Fons Estatal d'Inversió Local ens ha donat l'oportunitat de rematar una obra emblemàtica. L'import de la urbanització pujarà prop de 2,7 milions d'euros, gairebé tant com el cobriment. Deixeu-me fer una simple regla de tres: si pel cobriment, per un import similar i davant d'un projecte on l'Estat tenia certes competències hem trigat el que hem trigat, creieu que, tal com escampa CiU, seria tan fàcil aconseguir una subvenció pel total de la inversió prevista i sense haver d'hipotecar les inversions anuals de Calella. Jo crec que la resposta és bastant evident.

I una final. Si resulta tan fàcil aconseguir diners. Per què no ens arriba de l'Estat una subvenció per la Challence el doble o el triple de l'aconseguida (i molt ben aconseguida, perquè com us dic costa molt) per la senadora de CiU, Motserrat Candini. Simple, perquè no tot és possible en aquest món real (i darrerament en crisi), potser seria més fàcil si les subvencions les anèssim a buscar al país de les meravelles on alguns situen el seu discurs polític.