Translate

diumenge, 10 d’agost del 2014

Els Borbons de Catalunya.


 Vagi per endavant la meva profunda decepció per la confessió de frau fiscal que ha fet l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Ell ha estat el meu president durant 23 anys i sempre he pensat que, deixant de banda les diferències ideològiques, ha estat un bon president i un referent per a tothom. Sovint l’he vist com el pare que renyava els seus fills i que els indicava el camí a seguir. Ell, que havia dit que havíem de pagar impostos, que havien de ser bons catalans, que l’ètica havia de moure els nostres actes, que havíem de pensar en els altres, que era un honor presidir la Generalitat i que s’hauria de poder fer de franc...
Ell, a qui tot el país va protegir perquè havia estat perseguit injustament en el cas Banca Catalana... Ell, el Molt Honorable, el pal de paller, ens ha deixat, des de fa uns dies, una mica orfes. Què ens podem creure ara? L’herència? Els més de 1800 milions dels seus familiars guanyats amb el suor de les seves fronts? Els cotxes esportius del seu hereu, justa recompensa dels seus esforços en el camp dels negocis? Les ITV com un instrument per atacar l’hereu polític de la nissaga?... No sé, em dóna la sensació que a Catalunya també hem tingut una nissaga “reial” que ens ha governat amb unes prerrogatives i un poder absoluts.
Ningú s’ha mogut. Ningú a dit res. Ara es comença a argumentar per part d’alguns que en Jordi Pujol “també” ha fet coses bones per a Catalunya. Segurament ha estat així. Però si des de la seva responsabilitat ha facilitat, per comissió o per omissió, les corrupteles del seu entorn, especialment dels seus fills i filles, el seu actiu polític queda força neutralitzat, perquè llavors el seu interès no era Catalunya, sinó el profit i els negocis de la seva nissaga. Però, superat l’estupor dels primers moments, m’agradaria que se n’anés més lluny. Ja és hora. No pot ser que estiguem governats per una casta extractiva que s’emplenen la boca de pàtria i la butxaca dels nostres diners. A qui correspongui, però ja. Ja n’hi ha prou de comissions oportunistes, el famós 3%, i de Palaus de la Música. Recordem que la CiU, que ara s’estripa les vestidures, té embargada judicialment la seva seu (injustament?), que UDC ha estat condemnada per finançament irregular, i encara el seu líder continua donant lliçons, que persones de l’òrbita d’aquests dos partits estan implicats en casos de corruptela més o menys importants. I no passa res. Sembla ser que també a Catalunya hi ha moltes Cristines de Borbó. [NOTA per els de “i tu més”: Quan dic que hem d’investigar profundament i castigar la corrupció amb contundència, dic: els meus primer. I tots els partits haurien d’aprendre d’una vegada que davant la corrupció. rebuig total.] Fotografia de La Vanguardia.

dilluns, 28 de juliol del 2014

Una reflexió molt personal sobre el futur Museu del Turisme.

El govern municipal de CiU de Calella s’ha llençat a la creació d’un Museu del Turisme a la ciutat. De fet, la quantitat inicialment assignada, més d’un milió d’euros, fa d’aquest projecte un dels més importants del mandat. El grup municipal del PSC ha contribuït amb algunes idees per intentar posar seny en alguns aspectes de la proposta inicial. Per exemple, vam valorar que la seva ubicació no era l’adequada i que calia la implicació de les universitats en la gestió del projecte. Crec que totes dues aportacions ajuden a donar solidesa i racionalitat a la iniciativa. L’aportació del grup municipal ha estat feta des de l'aportació i la crítica positives. Malauradament les notícies que m’arriben sobre la iniciativa no són gaire esperançadores i m’obliga a manifestar la meva preocupació pel futur del museu. Deixant de banda els dubtes sobre l’ocasió per fer una despesa d’aquesta categoria, ja que no voldria caure en oportunismes recordant els moments que vivim i, per tant, fent la pregunta fàcil de si el nostre ajuntament no ha trobat res millor en què gastar-se més d’un milió d’euros (encara que la majoria vinguin mitjançant subvencions, diner públic, finalment), les línies bàsiques explicades en la seva presentació deixen ombres que caldria desfer. El primer objectiu que ha de complir un museu és explicar l’entorn, la comunitat en el que es troba ubicat. D’alguna manera el fet turístic ens explica com a poble. Si, a més a més, som capaços d’explicar-nos a escala de país, aquesta primera fita es podria aconseguir amb facilitat. Però un projecte museístic ha de ser quelcom més. No només s’ha d’acontentar amb ser una exposició permanent dels records, sinó que ha d’assolir altres metes. Cal bastir un fons documental interessant, una biblioteca adient i una àrea educativa projectada cap al coneixement i la investigació. Per a la qual cosa és imprescindible, com ja ha expressat el grup municipal del PSC, una intervenció qualitativa de les universitats que ens ajudi a dissenyar les bases del projecte. Finalment, no estaria de més intentar que fos un espai de desenvolupament econòmic per a la ciutat. I tot això ho trobem encara a faltar en les explicacions que es fan des del govern municipal. El Museu del Turisme de Calella no serà el primer museu del turisme si no és quelcom més que una exposició de fotografies i objectes més o menys atractius, perquè si no es convertirà en l’àlbum de fotos més car del món.

dilluns, 21 de juliol del 2014

Totes les sensibilitats, un sol projecte.

Acabat el procés de consulta entre els militants per triar al nostre primer secretari i finalitzat el congrés que el va ratificar, arriba el temps de la feina i la consolidació d’un projecte comú i compartit que en faci recuperar part d’allò que hem anat deixant pel camí pels nostres propis errors i per la situació socioeconòmica que ens ha deixat la crisi econòmica. És l’hora de marcar territori i de fer una proposta clara i d’esquerres a la ciutadania. I en la confecció d’aquest projecte ens hem de sentir cridats tots i totes. Totes les sensibilitat tenen cabuda al PSC, però hem de ser capaços de construir un sol projecte. No ens hem d’amagar de res. No som un penell que gira segons bufa el vent. De la reflexió seriosa i sincera, sempre en benefici d’aquells que menys tenen i dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, ha de sorgir un programa de renovació contundent, una oferta a la ciutadania que ens situï novament en el centre de l’acció política. Però tampoc ens ha de fer por que els suport dels votants sigui menor, que perdem diputats... Hem de ser capaços de mantenir el discurs. La finalitat no és tenir més diputats, sinó transformar la societat, i per això necessitem idees transformadores i valentia. Els resultats vindran per ells mateixos.

dilluns, 30 de juny del 2014

L'únic camí és més democràcia.

El PSC és un partit imperfecte. Les societats humanes ho són també. I, òbviament, ho són també les associacions i organismes que sorgeixen de l’activitat dels homes i de les dones. Per aquesta raó estem obligats a avaluar els nostres actes i a cerca camins nous i millors per fer via. El PSC sap que és un partit imperfecte. I per això cerca solucions. El camí iniciat pel partit cap a la participació no és nou. No parlem ara de primàries. Això ja ho tenim superat com a organització. Ara el repte és més valent: donar veu als militants perquè pugui triar el seu secretari general. Qui ho ha fet abans? Qui està en procés de fer quelcom així? Ningú. Fins i tot, hi ha partits d’esquerres que s’estan plantejant en aquests moments, impulsats per les circumstàncies, les primàries com una novetat en la seva vida interna. Nosaltres ja les fèiem, nosaltres ja vam incorporar els simpatitzants fa molt temps en les nostres assemblees i en les eleccions primàries als càrrecs electes. I ho hem fet conscients que es pot llegir malament. Alguns poden parlar de divisió, d’enfrontament, d’indecisió... No senyor, democràcia interna. I encara hi ha camí. Som un partit d’esquerres i la crítica és inherent a la nostra manera de veure el món. També hem de ser coherents amb allò que votem i, acabats els processos de tria, hem de fer pinya. Crítica interna, tota. Divisió un cop presa una decisió, cap. Més democràcia, sempre. Hem de ser valents per una cosa i per l’altra.

dimecres, 18 de juny del 2014

Dues raons i un objectiu per a la meva candidatura.

Fa temps que tenia el blog abandonat. Durant la meva etapa de regidor a l’ajuntament em va semblar una bona eina per informar. I així va ser. No va ser només un blog polític, ja que no vaig oblidar aquells temes que em movien personalment i sobre els que volia expressar la meva opinió. Ara que les circumstàncies m’han portat novament a l’arena de la política trobo necessari obrir novament les seves pàgines per fer volar suggeriments, opinions, desitjos... Un àmbit per compartir idees amb aquells i aquelles que em vulguin escoltar. I voldria començar per explicar les raons que m’han dut a presentar-me com a candidat a l’alcaldia de Calella. La primera és evident i, fins i tot, diria que bàsica: en els moments complicats és quan hem d’estar disposats a donar un cop de mà. El PSC passa per moments de dificultats i els militants ens hem de significar i col•laborar amb el partit. En el meu cas, crec que posar-me a disposició de l’agrupació local per encapçalar la llista a les properes eleccions municipals ha estat la meva contribució al partit. L’altre raó té a veure amb la vessant de servei a l’interès general que té per mi la política. Des d’aquest punt de vista, m’atrau la idea de tornar-me a posar a disposició del poble per tornar a treballar per Calella des de l’ajuntament. La meva experiència al front de la regidoria d’Urbanisme i Obra Pública i d’Educació i Ciència de 2007 a 2011 va ser interessant i fructífera. A mi em va ajudar a créixer com a persona, a entendre més la meva ciutat i a participar en una idea de Calella dinàmica i moderna. L’objectiu principal, l’aportació que voldria fer per aquest període que enceto, és treballar per obrir espais de participació directa a la ciutadania calellenca per construir entre tots i totes la ciutat que somiem.

dijous, 24 de setembre del 2009

La llar d'infants municipal El Carrilet duplica la seva capacitat.


Després de dos anys de gestions, la llar d'Infants Municipal El Carrilet ha obert les portes després d'haver duplicat la seva capacitat. Aquest curs 2009-2010 s'han matriculat 100 infants a les seves aules. Ha quedat endarrere el dèficit de places que hem anat arrossegant aquests darrers temps. No vol dir això que el problema estigui definitivament solucionat, perquè l'oferta encara és insuficient. Però l'esforç que s'ha fet des del govern municipal i des del Departament d'Educació de la Generalitat ha estat important. Estem davant d'una inversió de més de 400.000 euros, una part dels quals (sous de les educadores, manteniment de l'edifici, etc.) formaran part de la despesa anual necessària per tirar endavant els serveis de l'Ajuntament de Calella.
L'ampliació de llar s'ha fet amb els patrons de qualitat que s'havien fet servir per fer l'ala dreta en funcionament des de fa uns cinc anys. En alguna ocasió he manifestat la meva sorpresa davant la quantitat de detalls pensats perquè els nens i nenes escolaritzats tinguin una escolarització adequada i segura. Naturalment, i això crec que és el més important al meu entendre, també manifesto per enèsima vegada la meva confiança en l'equip d'educadores que duen a terme les taques educatives i formadores a la llar. Crec que la combinació d'unes instal·lacions de qualitat i unes professionals molt capacitades fan que la nostra llar municipal pugui donar el millors serveis als petits usuaris i a les seves famílies.

dissabte, 12 de setembre del 2009

Onze de setembre

Avui més que mai hem de mirar cap al futur. Els socialistes catalans estem, amb el conjunt de la ciutadania, construint la nostra nació. Els esforços esmerçats en la redacció i en la negociació del nou Estatut és una mostra de l'estimació a la nostra terra i a la nostra gent. Som valents quan diem país, quan diem nació, quan defensem la nostra llengua, quan reivindiquemdavant de tothom els drets dels catalans i de les catalanes, els drets que hem inclòs a l'Estatut.
L’Estatut és un instrument que el poble de Catalunya ha triat i que hem pactat amb la resta de pobles de l’Estat espanyol representats a les Corts Generals, per aconseguir allò que com a poble desitgem. El nostre camí és el camí de la democràcia, el camí de l’acord, del pacte. Perquè els catalans venim d’una tradició medieval que sustenta aquest tret com una de les característiques seculars del nostre poble. El pacte va fer gran a Catalunya. El pactisme es desenvolupa a les corts catalanes, especialment durant el segle XIII, quan els estaments més privilegiats forçaren al rei Pere II a compartir una part del seu poder. Va ser un pas significatiu que afavoria els més poderosos però que iniciava una estratègia que va dur a la creació de la Diputació del General el 1358 durant el regnat de Pere el Cerimoniós. Aquesta delegació de les corts va donar el fruit de la Generalitat de Catalunya. Tot procés històric és un llarg camí, i sense renunciar als nostres drets històrics, nosaltres volem contribuir a la construcció d’una Catalunya gran dintre d’un marc federal.
Aquest és el camí que les socialistes i els socialistes catalans ens hem marcat. Treballarem dia a dia i colze a colze amb totes les forces polítiques democràtiques per engrandir els espais de llibertat, per aprofundir en la justícia social, per garantir els nostres drets personals, per una educació millor i una salut pública òptima i perquè la cultura s’acosti a tots i a totes els que som catalans i a tots i a totes el han decidit viure a Catalunya i sentir-se catalans.

(Aquest text correspon al manifest fet per l'agrupació local del PSC de Calella, el qual subscric)