La llar d'infants municipal El Carrilet duplica la seva capacitat.

Després de dos anys de gestions, la llar d'Infants Municipal El Carrilet ha obert les portes després d'haver duplicat la seva capacitat. Aquest curs 2009-2010 s'han matriculat 100 infants a les seves aules. Ha quedat endarrere el dèficit de places que hem anat arrossegant aquests darrers temps. No vol dir això que el problema estigui definitivament solucionat, perquè l'oferta encara és insuficient. Però l'esforç que s'ha fet des del govern municipal i des del Departament d'Educació de la Generalitat ha estat important. Estem davant d'una inversió de més de 400.000 euros, una part dels quals (sous de les educadores, manteniment de l'edifici, etc.) formaran part de la despesa anual necessària per tirar endavant els serveis de l'Ajuntament de Calella.
L'ampliació de llar s'ha fet amb els patrons de qualitat que s'havien fet servir per fer l'ala dreta en funcionament des de fa uns cinc anys. En alguna ocasió he manifestat la meva sorpresa davant la quantitat de detalls pensats perquè els nens i nenes escolaritzats tinguin una escolarització adequada i segura. Naturalment, i això crec que és el més important al meu entendre, també manifesto per enèsima vegada la meva confiança en l'equip d'educadores que duen a terme les taques educatives i formadores a la llar. Crec que la combinació d'unes instal·lacions de qualitat i unes professionals molt capacitades fan que la nostra llar municipal pugui donar el millors serveis als petits usuaris i a les seves famílies.

Onze de setembre

Avui més que mai hem de mirar cap al futur. Els socialistes catalans estem, amb el conjunt de la ciutadania, construint la nostra nació. Els esforços esmerçats en la redacció i en la negociació del nou Estatut és una mostra de l'estimació a la nostra terra i a la nostra gent. Som valents quan diem país, quan diem nació, quan defensem la nostra llengua, quan reivindiquemdavant de tothom els drets dels catalans i de les catalanes, els drets que hem inclòs a l'Estatut.
L’Estatut és un instrument que el poble de Catalunya ha triat i que hem pactat amb la resta de pobles de l’Estat espanyol representats a les Corts Generals, per aconseguir allò que com a poble desitgem. El nostre camí és el camí de la democràcia, el camí de l’acord, del pacte. Perquè els catalans venim d’una tradició medieval que sustenta aquest tret com una de les característiques seculars del nostre poble. El pacte va fer gran a Catalunya. El pactisme es desenvolupa a les corts catalanes, especialment durant el segle XIII, quan els estaments més privilegiats forçaren al rei Pere II a compartir una part del seu poder. Va ser un pas significatiu que afavoria els més poderosos però que iniciava una estratègia que va dur a la creació de la Diputació del General el 1358 durant el regnat de Pere el Cerimoniós. Aquesta delegació de les corts va donar el fruit de la Generalitat de Catalunya. Tot procés històric és un llarg camí, i sense renunciar als nostres drets històrics, nosaltres volem contribuir a la construcció d’una Catalunya gran dintre d’un marc federal.
Aquest és el camí que les socialistes i els socialistes catalans ens hem marcat. Treballarem dia a dia i colze a colze amb totes les forces polítiques democràtiques per engrandir els espais de llibertat, per aprofundir en la justícia social, per garantir els nostres drets personals, per una educació millor i una salut pública òptima i perquè la cultura s’acosti a tots i a totes els que som catalans i a tots i a totes el han decidit viure a Catalunya i sentir-se catalans.

(Aquest text correspon al manifest fet per l'agrupació local del PSC de Calella, el qual subscric)

Allò que és impossible a la punta dels dits.

Fa dies que dono voltes a la necessitat personal d'acomiadar-me de Vicens Ferrer en aquest bloc. Però ha escrit tanta gent sobre ell, sobre la seva vida i sobre el miracle d'Anantapur que només podria repetir-me amb malaptesa un seguit d'idees poc originals. Intentaré de totes maneres dir quelcom més que sobre la persona, sobre el sentit de la seva vida.
Vicens Ferrer ens ha ensenyat que no hi ha res impossible, i ha jugat durant 50 anys contra la idea establerta de què és gairebé irrealitzable el somni d'un món més just, més equilibrat i més en sintonia amb l'home. Durant mig segle ha tingut a la punta dels dits la resposta i l'ha aplicat en un dels llocs més inhòspits d'aquesta terra: Anantapur. I la seva actuació ha estat sàvia, enormement intuïtiva segurament, però ha donat en la diana. Primer perquè va tenir clar que el camí de la salvació no era el camí de la paraula sagrada o la fe estoica d'algunes doctrines, sinó l'acció. El camí ha passat per l'educació de la gent (especialment dels nens i les nenes), l'aplicació d'un model econòmic humil però efectiu: amb una ajuda bàsica (apadrinaments) i valorant molt bé els objectiu, els homes i les dones d'aquesta zona de l'Índia havien de construir el seu futur, implicar-se ells i elles -sobretot elles- en la sortida de la misèria que els tenia arraconats. Avui el projecte de Vicens Ferrer ha assolit uns nivells que des d'aquí ens costa visualitzar -perquè també ens costa endevinar el nivell de pobresa de la zona-, però les persones que l'han viscut ens ho continuran explicant com ha fet Vicens Ferrer, perquè continuem ampliant el nostre compromís amb el projecte.
Jo crec que mai agrairem prou a Vicens Ferrer que hagi viscut entre nosaltres i ens hagi ensenyat tantes coses petites i que hagi escampat tant amor. Allà on siguis, gràcies!

Matar el missatger.

Sembla ser que a l'antiguitat alguns reis tenien el mal costum de matar el missatger que portava males notícies. Però, és clar, aquesta mort inútil no servia per canviar la dura realitat. La mala notícia no deixava de ser això, una mala notícia.

De la mateixa manera que els monarques antics, la plana major del PP dedica tots els seus esforços no en canviar la deriva escandalosa d'alguns dels seus membres, deriva que sembla haver-se convertit en costum, sinó que cerquen tot tipus de munició per disparar contra el missatger. D'aquí la persecució que pateix el jutge Garzón en moltes instàncies, fins i tot per companys de professió.

Ni per un moment han intentat fer una reflexió absolutament necessària sobre les situacions de corrupció, nepotisme i espionatge que està travessant el seu partit. No es qüestiona que alguns dels seus membres, amb responsabilitats polítiques molt significatives, tinguin comportaments totalment indesitjables i fins i tot delictius, sinó que prefereix qüestionar el missatger. No els importa la veritat, sinó que la veritat se sàpiga. Aquest és el seu problema. En el fons vénen a dir que robar, espiar, acceptar regals d'empreses que després reben encàrrec d'obres no és el problema, sinó que el missatger ho digui. Aquest és el veritable criminal, el "boques", el que els acusa encara que tinguin proves. Bé, si té proves, pitjor. Al final s'acaba parlant més del missatger que del delicte. Però per molt que ho vulguin tapar, la veritat és tossuda i, al final, s'acaba imposant. El temps ens dirà en què acaben molts dels assumptes que actualment es dirimeixen en els jutjats. La Justícia, encara que de manera lenta, s'acabarà imposant. Tot és qüestió de temps, segur!

L'ampliació de la zona de vianants del carrer Església gairebé enllestida.

La darrera setmana de maig l'ampliació del carrer Església entre els carrers Indústria i Cervantes estava pràcticament enllestida. Només quedaven alguns retocs a la cruïlla d'Església i Cervantes i alguns detalls finals en alguns punts.

No és òbviament una obra trencadora ni estèticament renovadora, ja que hem seguit el mateix model dels trams anteriors. Penso que no podia ser d'altra manera per donar-li unitat al conjunt. Però l'efecte és força satisfactori, especialment perquè és un tram que té més amplada que els anteriors. També penso que era la reforma que necessitava aquest troç de carrer, quan t'anadones de la quantitat de vianants que transiten aquest espai. Ara aquest tram forma una unitat amb les zones anteriors que ha de fer que aquest carrer funcioni com un tot a nivell comercial i de passeig.

Què pesa més?

Estem a pocs dies d'anar a votar als nostres representants a Europa. Totes les opcions són vàlides i cada partit intenta col·locar el seu discurs, especialment els partits minoritaris que tenen més problemes per fer sentir la seva presència. Ens agradi o no, el vot es dilucidarà entre els dos grans partits amb més representació social: PSOE (PSC) i PP. La majoria de votants hauran de triar entre un d'ells. I aquesta tria s'hauria de fer en relació a les propostes presentades per cada un dels partits i, naturalment, per la seva actuació política en el dia a dia. No és només pensar què poden fer a Europa, sinó què fan habitualment a Espanya, quina és la seva actitut i quin el seu comportament domèstic.

Què pesa més en aquestes eleccions?

Com la crítica al PSOE (PSC) l'ha de fer els altres, jo voldria evidenciar alguns punts fluixos del PP. I per això voldria plantejar algunes preguntes.

Pot guanyar les eleccions eruropees un partit que...

1. té el més alt índex de càrrecs públics implicats en problemes de corrupció urbanística?

2. té problemes de corrupció generalitzada en concessions administratives i altres tipus de contractes, especialment contractant obres i serveis als seus "amics"?

3. necessita que les empreses concessionàries els paguin el vestuari?

4. ha defensat un sistema econòmic rabiosament liberal que ens ha portat a una de les crisis més greus dels darrers temps?

5. insisteix més en el seu nacionalisme espanyolista que en el seu europeïsme?

6. ha sigut incapaç de condemnar el franquisme després de 39 anys de democràcia?

7. s'espia a ell mateix? De què no seran capaços per aconseguir el poder?

8. no és capaç d'assumir les seves responsabilitats polítiques, malgrat les evidències i, en ocasions, malgrat les incriminacions judicials?

9. voldria continuar imposant la seva moral nacionalcatolicista, rebutjant en canvi els principis i valors democràtics de caràcter civil?

10. és incapaç de governar casa seva?

Què pesa més? Això o una crisi econòmica conjuntural que no hem provocat, que intentem minorar amb mesures concretes -preservant els èxits i cobertures socials- i que aconseguirem diluir en un futur proper?

Treballant per al canvi turístic.

Aquest cap de setmana, els dies 23 i 24 de maig, Calella va ser un centre esportiu de primer ordre. Dues activitats, el tennis de taula i la triatló, aquesta última amb projecció internacional, van evidenciar el rumb que vol donar la política turística a la població. Una política turística per la que s'ha apostat fort des del govern municipal i que dissenya i dirigeix amb bon puls la regidoria de turisme. La companya Loida Serrano ha d'estar molt satisfeta de la feina feta per tal d'arribar a concretar i portar a terme aquesta prova esportiva, la mitja triatló Challenge, on han participat més de 2000 esportistes d'arreu del món. La mobilització de la ciutat i de la comarca ha estat un exemple de coordinació i de voluntat de cooperació. Però el més important al meu entendre és que la realització d'aquesta prova ajuda a consolidar el camí escollit per tal de donar un tomb de futur i de qualitat al turisme calellenc. Esperem que la propera prova que s'ha de celebrar el 4 d'octubre tingui el mateix èxit que aquesta i que ens permeti consolidar aquest turisme esportiu que tant pot aportar a la ciutat.