Acostumats a les notícies escabroses sobre l'arribada d'emigrants a les costes espanyoles i a sentir per la televisió algun que altre conflicte en zones on l'emigració s'ha concentrat formant bosses de pseudomarginació, voldria donar la paraula a un noi gambià que amb un senzill escrit ens mostra una de les cares més humanes d'aquesta emigració que des de fa un temps corre pels nostres carrers, les notres places, els nostres hospitals o les nostes escoles. És només una història senzilla, però podria ser la nostra història.
Jo em dic Dembo i vinc de Gàmbia. Jo vaig emigrar per estudiar, ja que quan el meu pare va morir, el seu germà, o sigui, el meu tiet, va portar-me aquí amb el permís de la meva mare, per estudiar, per si quan sigui gran pugui tenir un bon treball. He deixat enrera la meva mare; la meva casa, que era molt gran; els meus amics, amb els quals em divertia jugant al camp de futbol i a més al meu germà, encara que no em recordi gaire cosa.
DEMBO. 3r ESO. Desembre 2008.
Penso que sobren els comentaris!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada