L'únic camí és més democràcia.

El PSC és un partit imperfecte. Les societats humanes ho són també. I, òbviament, ho són també les associacions i organismes que sorgeixen de l’activitat dels homes i de les dones. Per aquesta raó estem obligats a avaluar els nostres actes i a cerca camins nous i millors per fer via. El PSC sap que és un partit imperfecte. I per això cerca solucions. El camí iniciat pel partit cap a la participació no és nou. No parlem ara de primàries. Això ja ho tenim superat com a organització. Ara el repte és més valent: donar veu als militants perquè pugui triar el seu secretari general. Qui ho ha fet abans? Qui està en procés de fer quelcom així? Ningú. Fins i tot, hi ha partits d’esquerres que s’estan plantejant en aquests moments, impulsats per les circumstàncies, les primàries com una novetat en la seva vida interna. Nosaltres ja les fèiem, nosaltres ja vam incorporar els simpatitzants fa molt temps en les nostres assemblees i en les eleccions primàries als càrrecs electes. I ho hem fet conscients que es pot llegir malament. Alguns poden parlar de divisió, d’enfrontament, d’indecisió... No senyor, democràcia interna. I encara hi ha camí. Som un partit d’esquerres i la crítica és inherent a la nostra manera de veure el món. També hem de ser coherents amb allò que votem i, acabats els processos de tria, hem de fer pinya. Crítica interna, tota. Divisió un cop presa una decisió, cap. Més democràcia, sempre. Hem de ser valents per una cosa i per l’altra.